La pandèmia, la guerra d’Ucraïna i l’encariment de les matèries primeres, sumat a un canvi de regulació europeu, ha provocat que el sector tèxtil-moda estigui experimentant un ressorgiment a Catalunya. La comarca de l’Anoia, amb una llarga tradició industrial vinculada al tèxtil, està notant un increment de comandes, que es tradueix en una necessitat de treballadors especialitzats. La manca de relleu generacional en el sector ha provocat, però, que no hi hagi joves formats i, per això, des del territori s’estan impulsant diferents iniciatives com una escola de confecció per revitalitzar l’ofici. Marques com Buff necessiten incorporar 140 treballadors fins a finals del 2023, però també els falta personal a tallers com Diutext o Gavipunt.

Després de la deslocalització que va patir als anys noranta, el sector tèxtil de l’Anoia es troba en ple creixement. A la comarca hi ha un centenar d’empreses que ocupen un miler de treballadors i facturen 140 milions d’euros. Moltes d’aquestes companyies -ja siguin marques pròpies o tallers- necessiten contractar gent, però no en troben perquè no hi ha treballadors especialitzats en el sector. La deslocalització va fer que es deixés de formar gent i no hi hagués relleu generacional.

Almudena Cara, responsable de persones de Buff, explica que el creixement continuat de l’empresa ha fet que necessitin incorporar més treballadors però no en troben perquè «les persones especialitzades s’han fet grans i no hi ha relleu generacional». També ho constata Josep Antoni Tarilo, propietari de Diutex, que considera que en els darrers anys els joves no han mostrat interès per dedicar-se a l’ofici perquè «és un sector que ha estat en decadència durant molt de temps». Joan Gavarró, gerent de Gavipunt, assegura que «s’ha trencat la cadena d’aprenentatge» i, per això, els costa trobar gent per cobrir les seves necessitats de producció.

Per fer front a aquesta situació, diverses empreses de la comarca, encapçalades per Buff i amb el suport del centre d’innovació tèxtil Fitex, s’han unit per posar en marxa una escola de confecció. Els cursos, que són de modalitat dual, s’imparteixen a les instal·lacions de l’Igualada Fashion Lab i els estudiants combinen la jornada fent formació a l’aula (25% de les hores anuals) i fen feina a l’empresa (75% de la jornada). L’objectiu és formar un centenar de persones, majoritàriament joves, en els propers tres anys.

Les empreses anoienques noten un augment de la demanda

L’empresa igualadina Gavipunt assegura que, arran dels problemes d’abastiment per la pandèmia, han notat que moltes marques «que inicialment no tenien pensat canviar el seu lloc de fabricació, hagin mirat si a prop tenen algun fabricant per assegurar una part de la seva producció». Això, admet, ha fet que empreses com les seves se n’hagin beneficiat. També creu que la consciencia ecològica fa que cada cop més marques apostin per la fabricació local: «Fins fa poc això ningú ho tenia en compte, però ara molts clients comencen a contar el consum de CO2 que tenen els productes que compren».

Una altra empresa anoienca que ha crescut durant la pandèmia és Diutex. El seu propietari, Josep Antoni Tarilo, explica que el que més valoren les marques és la «rapidesa» en l’entrega i «oferir un producte acabat». Amb la pandèmia, assegura, «es van trencar les cadenes de distribució i moltes marques van buscar proveïdors propers». A més, constata que els sobrecostos en el transport i l’encariment de l’energia fan que es redueixin els marges de benefici i això afavoreix que les marques «busquin proveïdors propers».

Un exemple de marques que relocalitzen la seva producció és la igualadina Buff. L’empresa ha decidit traslladar de l’Àsia a Igualada la confecció de les gorres, que suposen un 10% de la seva producció total. L’objectiu és aconseguir que a finals del 2023 tots els articles tèxtils de la marca es fabriquin a Catalunya. Per aconseguir-ho, Buff ha invertit 1,4 milions d’euros en la construcció d’una nau industrial de 1.500 metres quadrats i 200.000 euros més en maquinària. A més, la relocalització implicarà la contractació de 70 persones aquest any i 70 més el 2023.

Un «canvi històric» al sector

El director del Clúster català de la moda i gerent de Fitex, David Garcia, explica que el sector del tèxtil i la moda estan experimentant un «canvi extraordinari» a tot Europa. En declaracions a l’ACN, assegura que en aquests moments hi ha una nova estratègia a nivell europeu per «gestionar la moda d’una forma diferent i recuperar el residu tèxtil que es produeix en grans quantitats a la Unió Europea». «El que es pretén és transformar un sector lineal en un sector circular i que la moda europea lideri aquest canvi a nivell internacional», exposa Garcia, que considera que aquesta transformació «obre moltes oportunitats pel sector i permetrà reconstruir moltes activitats industrials».

Davant d’aquest canvi de paradigma en el sector, Garcia assegura que ja hi ha moltes empreses, tant marques com grans distribuïdors, que «estan començant a relocalitzar alguns dels seus processos a Europa, Catalunya i a l’Anoia». Amb tot, admet que l’estructura industrial catalana s’ha «afeblit» en els darrers deu anys i deixa clar que «no es construeix una nova estructura industrial en dos dies». Per això, creu que cal «inversió en noves tecnologies i formar nous professionals».

A més, posa de manifest que la pandèmia de la covid-19 va «trencar les cadenes de subministrament a nivell mundial» i, malgrat que mica en mica s’han anat restablint, considera que «no ho han fet com abans de la pandèmia» i, a més, «s’hi ha sumat l’increment dels costos energètics i de transport». Tot plegat ha fet, segons Garcia, que «molts distribuïdors i marques es replantegin tornar a produir aquí».

Les previsions per aquest 2022 són positives, segons el Clúster català de la moda. Garcia apunta que està previst que aquest any se superin les xifres del 2019. «Hi ha un increment de la demanda retinguda que ara està emergint i, per tant, aquest 2022 serà un bon any», ha apuntat. De fet, el primer trimestre del 2022 el consum de moda va créixer gairebé un 16% a tot l’Estat. De cara el 2023 i 2024 assegura que «s’haurà d’estar molta atent a l’evolució de l’IPC i a la renda disponible de les famílies perquè si tens molta despesa en el carret de la compra o la benzina, et deixa poc marge per consumir moda».

Mar Martí / ACN