El Memorial de l’Exèrcit Popular de Pujalt, un espai museïtzat únic a l’Estat, ha reprès aquest estiu les campanyes d’excavacions arqueològiques després de 14 anys sense fer-ne cap. Es tracta de la Base d’Instrucció del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República que va instal·lar-se a Pujalt durant la Guerra Civil i que va estar en funcionament fins el 15 de gener del 1939. Ara, l’empresa CatPatrimoni ha engegat de nou una campanya d’excavacions en aquest indret i s’ha centrat en un dels barracons on dormien els soldats. És un espai amb capacitat per a una quarantena de persones. S’hi han trobat llaunes de conserva, plats, bales i tinters de tinta xinesa que els soldats feien servir per escriure cartes als seus familiars.
Durant la primavera de 1938 van arribar a Pujalt contingents del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República per crear-hi un camp d’instrucció militar, que va estar en funcionament fins el 15 de gener de 1939, quatre dies abans de l’entrada de les tropes franquistes al municipi. La base tenia capacitat per a un miler de soldats i, tot i que no se sap exactament quants soldats van fer ús de les instal·lacions, s’estima que van ser entre 8.000 i 10.000.
La base es va planificar com una instal·lació militar de nova planta amb el suport logístic i organitzatiu que oferia el municipi de Pujalt, a mig camí entre el front -situat a uns 60 quilòmetres- i les grans ciutats de la rereguarda catalana. Les principals instal·lacions es trobaven al bosc dels Obacs, a la zona de la Muntada, i comptava amb quatre refugis antiaeris, camp de tir, barracons, rentadors, etc. Els soldats anaven a instruir-se en aquestes instal·lacions i s’hi estaven pocs dies abans de tornar al front.
L’any 2008 va ser l’últim en què es va dur a terme una campanya de prospecció arqueològica en aquesta zona, però aquest estiu l’empresa CatPatrimoni, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Pujalt, les ha reprès. Ho ha fet amb l’ajut d’una quinzena de joves participants a un camp de treball organitzat per la cooperativa de lleure Quàlia amb el suport de la Direcció General de Joventut.
La campanya se centra en excavar la zona on hi havia un dels barracots de fusta que allotjava una quarantena de soldats i que va ser incendiat quan es va evacuar la base el 15 de gener de 1939 davant la imminent arribada de les tropes franquistes. Entre els elements que s’han descobert hi ha objectes de la vida quotidiana dels soldats com un tub de pasta de dents, tinters, un plat, unes piles de llanterna o també llaunes de conserva. A més, també s’han localitzat diverses bales que s’haurien fet servir en combats que van tenir lloc als barracons.
El responsable de CatPatrimoni, Pere Tardà, ha explicat a l’ACN que aquests barracots allotjaven els soldats «que venien a reorganitzar-se i tornaven a ser enviats al front». «Hi trobem molts elements de la vida quotidiana com ara tinters de tinta xinesa que els soldats feien servir per escriure cartes als seus familiars», relata. A més, explica que els soldats dormien i menjaven als barracots, però també feien focs a l’exterior «per escalfar-se, ja que els mesos de novembre, desembre i gener eren molt freds en aquesta zona».
Tardà destaca el bon estat de conservació en què es troben la majoria dels espais de la base militar pel fet d’estar situada enmig d’un bosc on, amb els anys, no s’hi ha fet res. Tot i això, apunta que «encara hi ha molts elements patrimonials que cal estudiar, preservar i museïtzar». «Es tracta d’un espai històric de primera magnitud, únic a l’Estat i que té una importància cabdal per entendre el funcionament de l’exèrcit republicà a nivell nacional», puntualitza.
Una quinzena de joves participen al camp de treball
L’excavació arqueològica compta amb el suport d’una quinzena de joves d’entre 14 i 17 anys que estan coordinats per la cooperativa Quàlia. El coordinador de l’àrea de lleure social de l’entitat, Toni Domingo, explica que fa tres anys que duen a terme camps de treball a Pujalt, però aquest és el primer en què participen en una excavació arqueològica amb l’assessorament d’experts en la matèria: «aquest any és la cirereta del pastís». A banda del treball tècnic, Domingo explica que intenten que els joves tinguin contacte amb l’entorn, el municipi i els veïns del poble.
En Lluc és un jove de 15 anys de Cànoves i Samalús que participa al camp. Explica que va decidir apuntar-s’hi perquè sempre ha tingut interès per la Guerra Civil espanyola. «M’ha sorprès molt com vivien els soldats en aquella època i les condicions que havien de suportar», relata el jove. També s’ha quedat sorpresa per les condicions de vida dels soldats la Laia, una altra de les participants. Assegura que es va apuntar al camp perquè li van recomanar i va pensar que seria una manera «diferent i més pràctica d’aprendre fets històrics».
Mar Martí / ACN
