Un cop clausurada la «Comissió per l’equitat educativa a Igualada», la candidatura municipalista fa un balanç negatiu de la utilitat que ha tingut, així com del «nul compromís» de l’actual regidora d’Ensenyament per fer front a aquesta problemàtica
El gener de 2020, mesos abans de l’inici de la pandèmia, es va realitzar la primera trobada de la «Comissió per l’equitat educativa a Igualada», integrada per representants de les diferents escoles, treballadores municipals i agents socials de la ciutat. Des de llavors, la comissió s’ha reunit un total de 5 vegades, i amb l’excusa del «Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya», no s’ha fet la feina que s’esperava de la comissió.
El funcionament de la comissió
Representants de Poble Actiu han participat de les diferents reunions, aportant des del primer dia propostes de nous mecanismes d’estudi de la segregació més enllà dels índex de dissimilitud proposats per la Inspecció. Aquests índexs, analitzen el % d’alumnes que haurien de canviar de centre per aconseguir 0 segregació, però ho fan en relació a variables concretes com el número d’alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) de caràcter socioeconòmic. Tanmateix, aquest índex no sempre és representatiu de la realitat social del centre, ja que no contempla índexs de renda de les famílies o bé el fet de que la majoria d’aquestes siguin de pares i/o mares immigrants. Per això, es va proposar utilitzar altres criteris com són el percentatge d’alumnes que reben beques menjador o la renda disponible familiar.
Finalment, a l’última reunió de la comissió, aquest mes de gener, i 2 anys després de la primera reunió, es va anunciar la clausura de la comissió, en acord amb el decret llei que ja contempla mecanismes per fer-hi front, tot i que segons el grup municipal, «era una eina de participació que podia ser interessant d’utilitzar si s’hi posava interés». En aquesta última reunió es van presentar dades alarmants sobre la distribució del percentatge d’alumnes amb beques menjador per centres, que mostraven que la segregació escolar no es de bon tros un tema que s’hagi solucionat amb les quatre propostes de la inspecció i la regidoria. Per això, consideren «insostenible socialment tenir escoles a menys de 5 minuts que tenen una diferència de 10 vegades en el percentatge d’alumnes que necessiten beques menjador, i que aquestes diferències s’hagin incrementat durant el transcurs de la comissió enlloc de reduir-se». Per això, demanen transparència en seguir reportant aquestes dades a les comissions pertinents per assegurar que es treballa correctament per reduir aquestes diferències.
«Mala gestió» de l’oferta de places 2022-2023
El grup municipal, també vol denunciar una «mala gestió» de l’oferta de places, que es considera una de les eines més importants per fer front a la segregació escolar de cara al proper curs 2022-2023. Tot i que la previsió era de 390 alumnes, i sabent que s’està en un moment de baixa natalitat, es van oferir un total de 428 places a P3, moltes de les quals han quedat buides a la preinscripció ja que el total ha sigut inferior als 390 previstos inicialment, i per tant, dels 21 grups oferts, en quedarien més de 2 completament buits. A més, la regidora Neus Carles denuncia que «mentre l’oferta i demanda de la púbica ha quedat ajustada, la concertada ha ofert grups molt per sobre de la demanda, però no podem permetre que aquestes dinàmiques portin al tancament de grups a escoles públiques com el curs passat».
