L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha declarat l’alerta per sequera a 14 municipis de l’Anoia i un de l’Alt Penedès que s’abasteixen de l’aqüífer de Carme Capellades. L’aqüífer es troba per sota dels 323 metres sobre el nivell del mar i, d’acord amb el Pla de Sequera, s’ha declarat l’estat d’alerta amb l’objectiu d’anticipar-se i fixar mesures per reduir l’ús de l’aigua. Les limitacions contemplen, entre d’altres, la reducció en el reg de jardins i zones verdes; la prohibició d’omplir fonts ornamentals; i la neteja de carrers. També es fixa una limitació del consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia, així com també restriccions per a usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics.
En total són 15 els municipis afectats per aquesta mesura, 14 de la comarca de l’Anoia i un de l’Alt Penedès. Es tracta de Vilanova del Camí, Vallbona d’Anoia, la Torre de Claramunt, Santa Maria de Miralles, Santa Margarida de Montbui, la Pobla de Claramunt, Orpí, Òdena, la Llacuna, Jorba, Igualada, Carme, Capellades, Cabrera d’Anoia i Mediona (Alt Penedès).
Segons informa l’ACA a través d’un comunicat, degut a la manca de pluges dels darreres mesos, l’aqüífer fa unes setmanes que està per sota dels 323 metres sobre el nivell del mar -concretament està a prop dels 322 metres-. Tot i que no és la cota més baixa a la qual ha arribat -al 2017 va estar a un nivell de 317 metres-, l’ACA ha declarat l’estat d’alerta, tal com determina el Pla de Sequera. L’objectiu és anticipar-se i fixar mesures per alentir el descens de reserves. La sortida de l’estat d’alerta es produiria quan l’aqüífer se situés al voltant dels 330 metres.
Tots els municipis afectats han de complir algunes restriccions com són les limitacions en el reg de jardins i zones verdes; la prohibició d’omplir les fonts ornamentals; la neteja de carrers; la limitació en omplir piscines; etc. A més, es limita el consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. Tots aquells municipis que, un cop aplicades les limitacions particulars, presentin dotacions en alta superiors a aquesta, hauran de prendre mesures addicionals per garantir que no se supera aquest llindar.
Aportacions des de la xarxa Ter-Llobregat
El Pla de Sequera estableix també mesures de coordinació entre les aportacions de l’aqüífer i les del sistema Ter-Llobregat. Mentre duri la situació d’Alerta, els municipis que disposen d’una connexió a aquest sistema reduiran les seves extraccions de l’aqüífer, d’acord amb les consignes establertes en el Pla, i incrementaran el consum d’aigua de la xarxa Ter Llobregat.
El Pla de Sequera
El Pla de Sequera, aprovat pel Govern de la Generalitat el 8 de gener de 2020, és l’eina que farà possible millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. El Pla de sequera substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global.
Amb l’objectiu d’adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, que es defineixen en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per a garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D’aquesta manera, les mesures s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.
A més de l’estat hidrològic, també es declaren uns estats pluviomètrics de sequera en diverses unitats d’explotació, que indiquen una manca de pluja acumulada que pot repercutir, en cas que persisteixi l’escassetat de pluges, en reduccions dels recursos locals: rieres, fonts, pous en aqüífers locals, entre d’altres. En aquestes unitats d’explotació s’han pogut garantir les demandes estivals en municipis que només tenen recursos locals i ara s’afronta un període en el que, en general, les necessitats d’aigua son més reduïdes.
Cinc escenaris diferents
El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).
En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d’intensificar el seguiment i recull d’informació dels usuaris, a més de potenciar l’activació dels recursos no convencionals.
Pel que fa als escenaris d’alerta, excepcionalitat i emergència, ja es contemplen mesures per a disminuir l’ús de l’aigua, com la reducció de desembassaments, la prohibició de determinats usos en zones urbanes i, finalment, restriccions en tots els usos (només en la fase d’emergència).
