La Conca d’Òdena va ser el primer territori del país a patir un confinament perimetral. El Govern anunciava el 12 de març de 2020 que, degut a un brot de coronavirus a l’Hospital d’Igualada, havien de tancar el perímetre de la Conca, una situació que es va allargar durant 25 dies. Un any després, el territori encara es recupera de les seqüeles d’aquell confinament i de la crisi de la covid-19, que ha passat factura a nivell econòmic i social. L’atur s’ha enfilat per sobre els 4.000 desocupats a la Conca i, en un any, s’ha destruït un 6% del teixit empresarial. Les famílies que acudeixen al Banc de Queviures d’Igualada han crescut un 31% i des de Càritas alerten que moltes persones es troben en una «situació límit».

El 12 de març de 2020 al vespre compareixien públicament la consellera de Salut, Alba Vergés, i l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, per anunciar que el Govern de la Generalitat havia decidit signar una resolució on es declarava el confinament perimetral per a la regió de la Conca d’Òdena. En concret, la mesura afectava els municipis d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Òdena, Vilanova del Camí, que en conjunt sumen una població d’unes 70.000 persones.

La decisió venia motivada arran del conegut com a ‘brot d’Igualada’ que va provocar que, en determinats moments, hi haguessin més de 400 professionals sanitaris aïllats, ja sigui perquè eren positius de covid-19 o perquè havien estat contactes directes. Pel que fa al nombre de morts, es va passar d’una mitjana de dues defuncions diàries a la Conca d’Òdena a una quinzena. «Vam incrementar les defuncions en un 200% en un mes i mig. Teníem por a col·lapsar-nos i no donar a l’abast», relata en una entrevista a l’ACN el gerent de la Funerària Anoia, Jaume Gabriel.

L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, recorda que van ser moments «molt complicats» i temien que la ciutat pogués quedar estigmatitzada. Però creu que «més que un estigma, el que ha quedat és un exemple». Té clar que el territori va ser «referent d’una gestió acurada d’una crisi sense precedents». El batlle recorda que la gestió de la crisi l’ocupava entre 14 i 16 hores diàries: «Com a alcalde em vaig posar immediatament al capdavant de la gestió de la pandèmia, però com a persona ho vaig viure de manera molt emocional i va haver-hi moments en què les situacions personals et sobrepassaven».

«Cada 12 hores ens entraven 30 pacients a l’hospital»

L’Hospital d’Igualada, considerat l’epicentre del brot a la Conca, va viure amb molta intensitat i tensió la crisi de la covid-19. El director assistencial del centre, Jordi Monedero, relata que va haver-hi moments en què hi havia un 33% dels professionals de baixa. «Cada 12 hores ens entraven 30 pacients. La sensació era que no podíem absorbir-ho perquè ens arribaven molts malalts greus i teníem una capacitat de resposta molt disminuïda, ja que teníem una part important de la plantilla de baixa», explica. De fet, Monedero diu que l’hospital havia elaborat un pla de contingència per si eventualment hi havia una situació de pandèmia, però admet que «en tres dies vam consumir les tres fases que contemplava el pla perquè ens va venir l’onada de cop».

Monedero diu que en aquella primera fase va haver-hi el component «heroic» dels professionals, però considera que, un any després «la situació ha passat factura». «La gent està esgotada i, quan parlem de terceres o quartes onades, tothom es pregunta quan acabarà». En aquest sentit, diu que la càrrega emocional va ser molt forta, ja que «després de jornades laborals de fins a 18 hores els professionals havien de tornar a casa amb el perill de poder infectar la família».

El director assistencial del centre creu que, degut a l’experiència, l’hospital d’Igualada està «un punt per sobre» en mesures de prevenció. «Després d’aquella experiència tan dolenta ara som molt exigents», explica. Per exemple, des de l’inici de la segona onada, ja van prohibir l’entrada d’acompanyants a l’hospital, mentre que molts altres centres sanitaris del país no van fer-ho.

«El 4 de gener serà una data històrica, es va administrar la primera vacuna a Igualada»

Des de l’Atenció Primària també es va viure el ‘brot d’Igualada’ amb molta intensitat i el servei es va haver de reestructurar de dalt a baix «d’un dia per l’altre». La directora del Servei d’Atenció Primària (SAP) Anoia, Carme Riera, diu que van treballar, sobretot al principi, en una situació de «neguit, incertesa i desconeixement». «Sovint se’ns titlla a l’ICS de lents o de tenir poca capacitat de reacció, però puc dir que durant tots aquests mesos hem demostrat tenir molta imaginació, capacitat de reacció i mobilització». Riera admet que «cap dels plans de contingència que teníem preparats va servir perquè va passar de la fase zero a la quatre en un tres i no res».

La responsable del SAP Anoia també posa en valor la feina de tots els professionals. «Al principi teníem aquesta descarrega d’adrenalina, però mica en mica la situació va pesant perquè tots hem viscut situacions molt dures». D’altra banda, Riera diu que ara mateix la situació a la Primària és de «més tranquil·litat» i creu que l’administració de les vacunes ha sigut clau. «La data del 4 de gener serà històrica a Igualada perquè és quan es va administrar la primera dosi de la vacuna».

Un dispositiu inèdit pels Mossos d’Esquadra

Els Mossos d’Esquadra tenen una llarga experiència en muntar dispositius, ja sigui d’emergències, de trànsit o de grans esdeveniments, però el de la Conca tenia dues característiques que el feien especial: havia de ser totalment impermeable, però s’havien d’establir uns canals ràpids de serveis d’emergència i abastiment de la població. Així ho recorda Ramon Roig, cap de l’ABP Anoia, que considera que el pitjor van ser els dos primers dies abans que es declarés l’estat d’alarma general: «No sabíem com reaccionaria la població de la Conca o si tindríem problemes d’ordre públic». Tot i això, assegura que la ciutadania «va tenir un comportament de 10».

Igual que els professionals sanitaris, Roig creu que els cossos policials també van tenir un «cost emocional molt gran». «Ens venia gent dient que havien de sortir per anar a la Vall d’Hebron a fer-se un tractament o d’altres que havien perdut un familiar, però no podies deixar passar a ningú», recorda. Roig considera que, tot i que sempre es pot millorar, «el dispositiu va funcionar molt bé i va servir com a exemple per a posteriors actuacions del cos».

Increment de l’atur i destrucció del teixit empresarial

A nivell econòmic i empresarial el tancament perimetral de la Conca i la posterior crisi de la covid ha tingut un fort impacte. En aquests moments la taxa d’atur a la Conca és superior als 4.000 aturats i, segons les dades de la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA), s’han perdut un 6% d’empreses a tota la comarca. Tot i això, el president de la UEA, Joan Domènech, creu que la pandèmia ha aconseguit que «a nivell polític, social, econòmic i d’entitats anem tots a la una».

Domènech es mostra crític amb alguns aspectes de la gestió de la pandèmia com ara les traves burocràtiques amb què s’han trobat les empreses o bé la gestió de les ajudes. En aquest sentit, creu que «la comunicació no ha estat a l’alçada ni tampoc la manera en què han arribat». «No entenem que dos dies abans que expirin els ERTOS no sapiguem si es prorroguen o no», lamenta.

Més persones en situació «límit»

La pandèmia també a portat que moltes persones es trobin en situacions «límit» a la capital de l’Anoia. Així ho ha relatat la directora de Càritas Anoia-Segarra, Montserrat Roca, que explica que moltes famílies s’han quedat sense cap ingrés. «Durant aquest temps han acudit a Càritas moltes persones que feia temps que no veiem perquè treballaven en feines precàries i en el moment del confinament es van quedar sense ingressos», relata. Roca creu que la situació ha estat especialment dura per a les persones estrangeres que viuen en una situació irregular: «Si moltes famílies que viuen aquí la pandèmia ja els ha deixat al límit, imagineu-vos les persones que acaben d’arribar».

Mar Martí / ACN