El Ple de Calaf ha aprovat les ordenances fiscals i el pressupost per l’any vinent, que inclouen la pujada del coeficient de l’IBI a l’1,1% i la reducció de despeses per aconseguir un estalvi net positiu.

L’alcalde va iniciar el Ple telemàtic del dilluns 26 d’octubre amb un missatge a tota la població demanant responsabilitat i seguir les mesures i restriccions que arriben del govern, recordant algunes de les xifres de contagi dels darrers dies del municipi.

El primer punt de l’ordre del dia va ser l’aprovació del Pla de sanejament realitzat conjuntament amb la Diputació de Barcelona per tal de mantenir un resultat positiu en la gestió de despesa corrent i retorn de préstecs, tenint en compte els ingressos corrents de l’exercici. La regidora d’Hisenda, Montse Mases, va explicar que totes les ràtios de tancament de l’exercici 2019, a excepció de l’estalvi net, havien estat positives: romanent de tresoreria, capacitat de finançament, compliment de la regla de la despesa i endeutament al 41,67%. En aquest sentit, segons l’estudi fet per la Diputació de Barcelona, les propostes bàsiques que s’aplicaran per sanejar els pressupostos seran pujar l’IBI i reduir despeses amb l’objectiu d’aconseguir un estalvi net positiu, ja que la situació actual fa que amb els ingressos corrents no es pugui fer front a les despeses corrents.

Joan Caballol, portaveu de JUNTS, va afirmar que la política de despesa en «personal i festes» havia tingut molt a veure amb aquests números i va manifestar que augmentar ingressos a base d’apujar impostos en la situació actual, era senyal d’una «manca d’empatia vers la ciutadania». A més, també va subratllar que l’informe no tenia en compte que no caldrà respectar la regla de la despesa l’any 2021 i va lamentar no haver vist cap mesura solidària com per exemple, abaixar-se el sou.

La regidora Montse Mases va respondre que «calia fer memòria de la situació econòmica que s’havien trobat» per entendre que no havia estat fàcil sanejar les finances de l’Ajuntament i recuperar la capacitat d’inversió, tenint en compte el deute que CiU va deixar d’un 130% i que ells havien reduït al 41,67% i que amb la previsió de tancament del 2020 es situaría al 31,21%. Mases va recordar tots aquells impagaments i deutes pendents que havien hagut d’afrontar des del 2015 al 2020 i que pujaven a més de 5.000.000€ – 4 milions corresponents a deutes financers i factures impagades durant 7 anys per l’anterior equip de govern i 1 milió en concepte d’interessos-. Finalment, va recordar que el coeficient de l’IBI es va abaixar de l’1,11% al 0,99% el 2016 i que durant 5 anys l’actual equip de govern havia apostat per mantenir els impostos congelats, però que ara, havien de pujar el coeficient a l’1,11% per obligació de la Diputació. En aquest sentit, va aclarir que la seva voluntat era fer una revisió cadastral, ja que això faria que cada immoble pagui el que realment li toca i no caldria fer una pujada generalitzada. Malauradament però, amb la pandèmia aquesta revisió no s’ha pogut fer, va lamentar Mases.

Des del GiC van manifestar que els semblava bé reduir la despesa per sanejar els números però tampoc veien correcta la pujada de l’IBI i per això, van acabar votant en contra

Les ordenances fiscals del 2021

Pel que fa a les ordenances fiscals, aquestes es van aprovar amb 7 vots a favor i 3 en contra per part de l’oposició. Mases va explicar que bàsicament incloïen: la pujada de l’IBI; una modificació de la taxa de les parades i barraques situades a terreny públic, per afegir un punt sobre el pagament de desperfectes; la introducció de la quota tributària del preu del servei del futur tanatori pel servei de vetlla a 302,50€; l’actualització de la taxa de recollida d’escombraries per adaptar-la al nou sistema «Porta a Porta» i la modificació de preus d’elements de marxandatge.

Joan Caballol de JUNTS va lamentar no haver trobat cap mesura amb el tema Covid-19 ni cap bonificació a empreses, bars o comerços. Per la seva part, Jaume Simó del GiC, va concretar que votarien que no, perquè tot i no estar en desacord amb tot, hi havia temes com el del cementiri que no veien bé, ja que «s’incrementa el cost però s’inverteix menys».

Montse Mases, va especificar que no introduïen bonificacions especials a les ordenances però que emprendrien mesures com la de no cobrar la taxa de terrassa als bars si fos necessari, en funció de com anés la pandèmia.

El Pressupost anual del 2021

La regidora Montse Mases, novament, va explicar que enguany era un any diferent a causa de la pandèmia i que més que mai, les previsions que es poden fer en un pressupost dependrien del dia a dia i s’hauran de redefinir en funció de les necessitats sobrevingudes al municipi. Tot i això, principalment el pressupost es centrava en el «Porta a Porta», invertir en una deixalleria i una àrea d’emergència, manteniment de la via pública així com de parcs i jardins, seguir amb el segon tram de les obres de remodelació del c/Mestre Manel Giralt, millora de la flota de vehicles de la brigada i millora de la qualitat de l’aigua a través de la inversió en la connexió a la Llosa del cavall i la planta de desnitrificació.

En aquesta ocasió, el regidor de JUNTS va felicitar l’equip de govern pel tema de la planta de desnitrificació, ja que estaven d’acord en tenir diferents opcions per solucionar la problemàtica de l’aigua. Tot i això, va insistir en trobar a faltar propostes encarades al tema Covid-19 i a la reducció de la plantilla de personal i per això, hi va votar en contra. El GiC també van manifestar que hi votarien en contra perquè un 37% de plantilla de personal era un cost molt gran.

L’alcalde Jordi Badia, va voler defensar que l’Ajuntament de Calaf no tenia una despesa tan elevada pel que fa a personal. Agafant les dades del darrer informe de l’Observatori de Govern Local fet per la Fundació Carles Pi Sunyer, on es comparen dades dels diferents Ajuntaments de Catalunya, Badia va assenyalar que Calaf té una despesa de capítol I (el que correspon a la plantilla de personal) de 496,3€/habitant, mentre que la mitjana de Catalunya és de 340,7€/habitant i la d’altres municipis similars per tram de població és de 347,1€/habitant. D’altra banda, tenir personal propi en moltes ocasions estalviava haver d’externalitzar serveis a fora, i per tant, això també es traduïa en els números, ja que segons l’estudi Calaf té una despesa de capítol II (externalització de serveis i contractes) per sota de la mitjana de Catalunya, ja que aquesta està a 179,4€/habitant i Calaf es troba a 74,4€/habitant i els municipis del mateix tram de població estan a 168,2€/habitant. «Assumir internament amb personal propi i no externalitzar també és una qüestió ideològica», va manifestar per acabar l’alcalde.