La Unió Empresarial de l’Anoia ha estat escenari aquest dijous al vespre d’una distesa tarda de debat sobre la revolució 4.0 i la seva repercussió empresarial. En un acte organitzat amb el suport de l’empresa Prevint, Antoni Garrell, enginyer industrial co-fundador del Cercle per al Coneixement i actualment Director General de la Fundació per ESDI va compartir debat amb l’enginyer industrial i soci fundador de l’empresa Amida4, Joaquim Torras, per parlar de l’impacte i la necessitat de la revolució 4.0 a nivell empresarial.
Després d’una breu presentació per part de la gerent de la UEA assenyalant el full de ruta que l’entitat està adoptant per millorar les capacitats tecnològiques de les empreses de la comarca a través d’un assessorament, formació, acompanyament, i de la mostra de el suport per part de l’Ajuntament d’Igualada amb les paraules de la regidora Patrícia Illa, va ser el torn de Joaquim Torras. Torras va exposar la feina que s’està fent des de la Unió Empresarial amb el projecte LAB Anoia 4.0 on treballen colze a colze amb l’entitat experts i empreses tecnològiques de la comarca per tal d’ajudar a les empreses a fer aquest canvi, a afrontar aquesta aposta i des de l’acompanyament i la proximitat. Torras va recordar que tenim una comarca amb ritmes desiguals d’adopció tecnològica i de canvis, on hi ha encara moltes empreses que no han integrat les eines digitals més bàsiques, on el desconeixement existent i la formació són eixos claus a afrontar, per la por i la incertesa, així com la importància de tenir un territori preparat, amb infraestructures, connectivitat i els serveis bàsics que adoptar i integrar les oportunitats que brinda aquesta transformació.
Antoni Garrell va encetar la seva intervenció amb contundència, afirmant que la 4.0 no és fer fàbriques intel·ligents i posar robots, sinó fer productes intel·ligents i per tant servir-nos de totes les eines tecnològiques i noves estructures per tal d’aconseguir-ho, ja que «la clau és innovar en producte».
Va afegir que el 2025 tot el coneixement, el know how empresarial i industrial estarà extret i digitalitzat i que per tant, l’arma de valor que tenen les empreses és aplicar tot aquest coneixement abans que estigui a l’abast de tothom per avançar-se, posicionar-se i aconseguir que el producte que fem sigui diferencial i smart, i per això cal invertir, també en tecnologia però sobretot en disseny ja que «la revolució 4.0 no és la revolució de la tecnologia sinó del producte».
«Cal fer-ho ara» insistia Garrell, ja que «a la llarga tots els territoris del món, zones i entorns podran atrapar aquesta revolució tecnològica. Nosaltres que tenim ara l’oportunitat, el talent, les infraestructures…cal que ho fem ja per no quedar després enrere».
Va afegir que una altra de les claus és pensar i dissenyar el producte en un procés que ja integri la seva 2a i 3a vida útil, dissenyar des de la demanada, entenent com pensa i evoluciona la societat perquè tingui l’ús i resultats esperats.
Torras i Garrell van posar sobre la taula la necessitat imperiosa de tenir els equips humans de les empreses a l’alçada d’aquests canvis, i això passa «per una educació flexible i adaptable als canvis, un sistema formatiu que ara no està preparat per això. Tot avança molt ràpid i cal formar a la gent no tant amb continguts concrets sinó amb la capacitat de readaptar-se i reformar-se» i això cal fer-se també des de les empreses. Garrell va lamentar que cada any es perdin milions d’euros de crèdit formatiu que les empreses no utilitzen: «cal tenir persones que sàpiguen innovar en producte i fer-los smart, cal rearmar intel·lectualment a la gent i apostar pel talent propi, que pugui adquirir noves habilitats i capacitats i cal que l’administració aposti per tenir un territori amb connectivitat que permeti tots els canvis».
Garrell va citar el darrer informe de Ranstad assenyalant que » si bé el 80% de les feines del futur no sabem quines esdevindran, si que sabem que seran altament creatives i tecnificades» i partint d’aquesta base hem de preparar als joves i als nostres equips: «Hem d’ensenyar a aprendre i a desaprendre per deixar d’aplicar coses que ja no serveixen, i aquest és el problema de la formació actual, que no està preparada per això”.
Abans de tancar la sessió amb un debat entre als assistents, que van plantejar dubtes i reptes que afrontaven des de les pròpies empreses, Garrell va concloure recordant, amb la complicitat de Torras, que «la tecnologia que ara sembla innovadora, és realment una tecnologia madura, dels 80′ o 90′, però que ara s’ha popularitzat i s’ha fet assequible per a tothom».
Durant la seva intervenció Garrell va elogiar l’informe presentat per la UEA en el marc del III Fòrum empresarial, convidant a afrontar amb empenta els reptes de futur plantejats i la
importància d’anar-lo actualitzant amb el temps per la rapidesa dels canvis.
A la sortida alguns dels assistents van adquirir el darrer llibre de Garrell «La industria 4.0 en la societat digital».
