El passat 7 de febrer va tenir lloc a Igualada l’assemblea general ordinària de socis d’Òmnium Cultural Anoia. L’entitat, que ha arribat el 2018 a la xifra de 2.305 socis a la comarca, va escollir Pere Joan Vinós com a president, en substitució de Joan Requesens.
Acabada l’assembla es va celebrar un acte obert al Teatre de l’Ateneu Igualadí, amb la participació de Marcel Mauri i Marina Llansana, vice-presidents nacionals, que van conversar durant gairebé una hora davant d’unes dues-centes persones.
Mauri va confirmar que Jordi Cuixart, president de l’entitat, està molt bé, “encara que sembli increïble i costi de creure. Tots els presos polítics estan molt forts. El Jordi té una extraordinària capacitat de sobreposar-se als esdeveniments complicats, de no deixar-se robar el somriure, de seguir amb la mateixa dignitat, fermesa i força amb què va entrar a la presó fa setze mesos. Segueix amb les conviccions i la moral intactes. El priven de llibertat, no el deixen estar amb el seu fill i amb la seva dona, però no li prendran les ganes boges de viure i de menjar-se el món. Per al Jordi és un honor ser un pres polític.
Ell connecta amb els presos polítics que van deixar-se la pell contra la Dictadura i a favor de les llibertats. I també amb els presos polítics que hi ha hagut al nostre país durant els anys de la democràcia. El 1992, amb un govern del PSOE, hi havia joves empresonats i torturats simplement per ser independentistes. Per al Jordi és un honor seguir aquesta continuïtat històrica”.
Mauri va detallar l’actitud amb què Cuixart i Òmnium Cultural afronten el judici que ha començat aquest dimarts. “Seran davant del Suprem, enfrontant-se a Marchena i la resta de jutges que han muntat aquesta farsa. Ells seran allà acusant l’Estat però ho faran amb la tranquil·litat de saber que a fora tots serem al carrer acusant aquest Estat. Ells tenen el sentiment que no només estan
acusant Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i la resta de presos polítics, sinó que ens estan jutjant a tots; als més de cent trenta-cinc mil socis d’Òmnium Cultural i als més de dos milions que persones que van sortir a votar l’1-O, però també al 80% del nostre país que no està d’acord amb la repressió i els empresonaments i que vol exercir el dret a l’autodeterminació. Representar-nos a tots en aquest judici en què ens jutgen a tots és una responsabilitat que els presos polítics assumeixen amb dignitat”.
En relació amb l’estratègia de defensa i amb la campanya d’Òmnium Cultural, Mauri va explicar que “Cuixart diu que ja ho hem plorat tot i que ara hem de passar a l’atac. Per tant, farem una campanya adreçada a explicar que hi ha una vulneració flagrant de drets civils fonamentals: reunió, manifestació, expressió. Van entrar a la seu de diaris i d’un partit sense ordre judicial, van exercir la violència policial de l’1-O. No hem presentat cap escrit de defensa. Anem a acusar aquest Estat amb un escrit d’acusació de dues-centes pàgines, i amb proves pericials i amb testimonis. I qui va de la mà de Vox és el govern socialista, amb la fiscalia i l’advocacia de l’Estat. Explicarem tot el que els mitjans de l’IBEX-35 no explicaran. Farem més de mil actes”.
Respecte a la sentencia, Mauri va ser taxatiu: “No acceptarem res no sigui l’absolució”. Mauri també es va referir als partits i a la societat en general: “En aquests mesos hem après dues coses: Quan perdem la iniciativa som més febles. Quan hem sortit al carrer massivament, quan hem tingut la iniciativa, hem estat molt forts. Quan anem cadascú per la seva banda, desunits, som més febles. Sense unitat i sense portar la iniciativa som més febles. Hem de tornar a tenir la iniciativa. Hem de passar de defensar-nos a atacar, a aprofitar el judici per mostrar les vergonyes d’aquest Estat. Davant d’aquest judici hi haurà una resposta en forma de mobilitzacions que serà unitària. La unitat –si voleu en la diversitat- és indispensable per poder avançar. La divisió també ve provocada des de Madrid per unes institucions que intenten dividir-nos”.
Mauri i Llansana també van parlar de l’entitat. Òmnium Cultural considera que les multes imposades no són justes i no les han pagat. L’Estat se les ha cobrades embargant-ne els comptes. Òmnium Cultural tampoc no rep cap subvenció. “En podríem rebre. I faríem un millor ús de les subvencions que a les mans dels corruptes del PP o dels feixistes de la Fundación Francisco Franco. Fa anys, el 2010, en uns moments de retallades, l’entitat va decidir renunciar a les subvencions públiques a proposta del mateix Jordi Cuixart, llavors tresorer”.
Òmnium Cultural es va veure obligada a fer el salt a la política el 2010 i ho va fer arran d’una reflexió de la Muriel Casals, que deia no podem seguir treballant per la llengua i la cultura catalana sense disposar d’un estat propi; i que tenim un estat que ens va en contra.
En relació amb l’entitat, Mauri també va manifestar que “els que ens estan reprimint volen que deixem de fer la tasca que Òmnium Cultural ha fet des de sempre: defensar la llengua i la cultura, i defensar el nostre model d’escola, un model que els fa por perquè ens cohesiona com a país”.
