El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presidit aquest dissabte a Martorell l’acte de celebració del 125è aniversari de la línia entre Martorell i Igualada de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). En un acte obert a la ciutadania, Calvet, acompanyat del secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín; el president d’FGC, Ricard Font; l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Pont, ha batejat un tren commemoratiu i ha visitat l’exposició 125è aniversari de la línia Martorell–Igualada. També hi han assistit el director general d’FGC, Pere Calvet, i la directora dels serveis territorials del Departament a Barcelona, Mercè Santmartí.
En aquest marc, ha destacat que “avui celebrem el que, en el seu moment, va ser una demostració del caràcter emprenedor del poble català”, amb una obra “pensada per portar prosperitat econòmica sobretot a la comarca de l’Anoia, per exportar els fruits de la seva indústria i esprémer al màxim les seves capacitats”. Així, ha lloat “l’empenta que van saber tenir tots aquells prohoms” del segle XIX, “que van tenir un somni i el van saber materialitzar”.
Calvet ha arribat a l’estació de Martorell Vila amb tren i ha pujat a una diligència ambientada al segle XIX, que ha fet el recorregut fins a l’estació de Martorell Enllaç. Aquí, el conseller ha batejat una unitat amb el nom de Tren del Centenari, que circularà per la línia Llobregat–Anoia amb la finalitat de commemorar l’efemèride.
A continuació, ha visitat l’exposició 125è aniversari de la línia Martorell-Igualada, de l’historiador Joan Carles Salmerón, i la unitat de tren històric de la sèrie 1003.
Una línia lligada a l’evolució de la indústria
El 1893 es va inaugurar la línia entre Martorell i Igualada. La seva creació i creixement va estar estretament lligada amb la puixança de la indústria a la riba del Llobregat fins a Martorell i va continuar amb la de la indústria tèxtil d’Igualada i de l’Anoia. Tot i que les primeres iniciatives constructives daten de l’any 1852 des d’Igualada cap a Sant Sadurní, no va ser fins a l’any 1893 quan van finalitzar les obres a la seva entrada a Martorell. Així, el 29 de juliol d’aquell any es va inaugurar el tram entre ambdues poblacions. D’aquesta manera, l’Anoia trencava el seu aïllament i s’integrava en una xarxa ferroviària, embrió de l’actual línia Llobregat-Anoia.
Quan es va posar en servei, tenia estacions a Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Vallbona d’Anoia, Piera, Masquefa, la Beguda, Sant Esteve Sesrovires i Martorell. A Martorell, la línia enllaçava amb la del ferrocarril de via ampla de Barcelona a Tarragona per Vilafranca. Més endavant, en aquest tram es van posar en servei les de Martorell Enllaç (1912) i Can Parellada (1971). Des del 1912, la línia va enllaçar amb la del ferrocarril de línia estreta de Barcelona a Martorell per Sant Boi de Llobregat.
Els primers anys, el servei es feia només amb 3 trens diaris que paraven a totes les estacions i que enllaçaven a Martorell amb els trens de la línia de Barcelona a Tarragona per Vilafranca. Actualment, entre Igualada i Martorell hi circulen 34 trens/dia, de dilluns a divendres, i 19 trens/dia, els dissabtes i festius.
Pel que fa a la demanda, els primers anys de funcionament la línia transportava poc més de 100.000 usuaris l’any. Actualment, la branca d’Igualada de la línia Llobregat–Anoia transporta més d’1,5 milions de viatgers anuals. Amb aquestes dades a la mà, el conseller Calvet ha explicat que “a la línia Llobregat-Anoia hem anat invertint molts diners progressivament a l’estil d’FGC, amb intel·ligència, per tenir un servei europeu”. El titular de TES també ha lloat la “qualitat humana” del personal de l’empresa pública.
Inversions realitzades
Quan es va crear FGC, l’any 1979, una de les primeres actuacions que es van dur a terme va ser la posada al dia de la línia, molt malmesa. Entre 1979 i 1995 es va abordar la rehabilitació integral de la línia amb la renovació total de la via i millora de les seves característiques en determinats trams, la rehabilitació total de les estacions i andanes i l’enderrocament d’edificis en mal estat. També es va rehabilitar totalment el parc de trens dièsels.
Entre 1996 i 1999 es va electrificar la línia fins a Igualada i es van posar en servei nous trens de la sèrie 213 que, entre altres millores, són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. Fins a l’any 2009 es va posar en marxa la integració tarifària, es construeixen els apartadors nous a Capellades i a Vilanova del Camí, es completa el desdoblament de la línia entre Barcelona i Martorell, es completa l’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda dels accessos de totes les estacions de la branca d’Igualada i s’amplia el parc de trens. Tot això permet, el 2008, posar en servei l’anomenat Metro de l’Anoia amb llançadores entre Martorell i Igualada, intercalades amb els trens de Barcelona. Entre 2010 i 2018 es completa l’equipament de les estacions de la branca d’Igualada i es millora l’interior dels trens. El 2012 s’eliminen els transbordaments a Martorell.
El pla d’actuació d’FGC fins a l’any 2021 preveu altres millores a la línia, com ara renovar i ampliar el centre operatiu de Martorell, millores per disminuir el temps de recorregut i incrementar la regularitat a les branques d’Igualada i Manresa i desdoblar la via entre Martorell Enllaç i la bifurcació de la derivació de la factoria de SEAT a Martorell, entre d’altres.
En aquest sentit, el president d’FGC, Ricard Font, ha apuntat alguns dels reptes de futur de la línia, com ara “la connexió de la línia Llobregat-Anoia amb la del Vallès, unint les estacions de Plaça Espanya i Gràcia, la millora de les estacions i els seus espais d’intercanvi amb altres modes de transport, la reducció de temps de viatge i la millora de la qualitat dels entorns urbans dels serveis ferroviaris”.
Calvet ha afegit que “volem més i millor transport públic”, també com a contribució del Govern català a la lluita contra el canvi climàtic. El conseller ha demanat “disculpes” als usuaris de la línia Llobregat-Anoia “perquè segurament han percebut els ritmes d’execució com a lents”. El titular de Territori i Sostenibilitat també ha fixat per al 2021 l’objectiu de tenir “un país sense zones tarifàries” gràcies a la implantació de la T-Mobilitat, “perquè es pagui en funció dels quilòmetres recorreguts i de la recurrència” en l’ús del transport públic, tot i que ha reconegut la “complexitat” de posar-la en marxa.
