L’economia circular i el nou model de gestió dels recursos va ser l’ eix de la IV Jornada d’Innovació a l’Anoia que es va celebrar dimarts al Centre d’Innovació Anoia. L’esdeveniment, organitzat per Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova del Camí i Leitat va comptar amb l’assistència de prop d’una vuitantena d’empresaris, industrials i altres agents socials i econòmics interessats en aquest nou model econòmic.

L’Alcaldessa Noemí Trucharte va ser l’encarregada d’obrir l’acte tot explicant l’objectiu de la jornada que va dir “pretén oferir eines i recursos perquè totes les empreses puguin iniciar o repensar la gestió dels residus que genera amb l’objectiu d’allargar-ne el màxim possible la vida d’aquests residus o millor dit d’aquests recursos”.

El model de gestió basat en l’economia circular permet que s’aprofitin al màxim els recursos i es redueixin al mínim els residus. Una fórmula que des del Centre Tecnològic Leitat fa anys que desenvolupen col·laborant en diferensts projectes, segons va explicar el President de Leitat, Jordi William.

Aquesta Jornada va comptar amb la col·laboració de la Unió Empresarial de l’Anoia donada la seva experiència en el tema. Fa uns mesos, la patronal anoienca va organitzar una taula circular en la que hi van participar 25 empreses de medi ambient, gestores de residus, depuradores i centres tecnològics. El President de la Unió Empresarial de l’Anoia, Blai Paco, va intervenir en la Jornada per explicar com aquesta intensa sessió de treball va servir per posar sobre la taula les principals necessitats i realitats empresarials i medi ambientals que afecten el teixit empresarial, però també el social, ja no només a l’Anoia, sinó a nivell global.

Aprofitament màxim, residu mínim

Després dels parlaments inaugurals, es va encetar un espai per a les ponències marc que va obrir Alba Cabañas, Directora de l’Àrea Tècnica de Foment del Treball que va sorprendre els assistents parlant de l’economia circular prenent com a base el capítol 8 d’El Quixot. L’estructura i la gestió dels molins de vent, que servien per moldre el gra de diferents camperols, ja era un model d’economia circular, va dir Cabañas, que va anar il·lustrant i preguntant al públic sobre diferents models i experiències d’economia col·laborativa i circular.

Una vegada definit el concepte d’economia circular i deixant clar que la cooperació entre empreses és clau per avançar, Sònia Puerto, Project Manager de Leitat, va oferir als assistents una sèrie d’eines i recursos, sobretot ajudes i projectes europeus, per implementar en les empreses models d’economia circular.

El que poden ser residus en un determinat moment per una empresa o per un sector: vapors, retalls marginals de paper, de fusta, transports, etcètera, poden tenir valor per altres empreses o sectors, va explicar Montse Monedero, responsable de la Borsa de Subproductes, de l’Agència de Residus de Catalunya. Monedero va mostrar al públic la plataforma residuorecurso.cat, una mena de market place, on es mostren tant ofertes com demandes de residus i recursos i que va animar a utilitzar de manera activa.

Les autoritzacions legals, principals traves de l’economia circular

Després de les ponències i un espai de networking, l’acte va continuar amb una taula rodona sobre innovacions industrials en el marc de l’economia circular que va moderar el periodista de La Veu de l’Anoia, Jordi Puiggrós. Van intervenir en aquesta part: Pol Merino de Biprocel, una empresa que aprofita els residus de l’empresa paperera per oferir solucions en el món de la construcció i més concretament la producció de plaques que poden competir en preu amb l’MDF, però sense resines tòxiques.

També va intervenir Carolina Fernández de Directora de Futureco Bioscience, que produeix productes fertilitzants i bioestimulants per al camp a partir de residus generats pel sector dels cereals, biodièsel, o de la fruita, entre altres. Malgrat que l’experiència és molt interessant, també a nivell d’investigació i desenvolupament, Fernández va posar de manifest la dificultat que comporta trobar subproductes a un preu raonable. Un motiu pel qual, sovint, es veuen obligats a crear aquests recursos fora del país.

Joan Mateu, de Macasa, també va explicar l’experiència de l’empresa que dirigeix i que va crear el seu avi fa 70 anys, llavors amb el nom de Labin, dedicada també a la producció de fertilitzants a partir de la pols dels extintors caducats. Mateu va posar sobre la taula un problema que assegura pot frenar les experiències en economia circular, la llei de residus, que obliga a demanar autoritzacions per a la utilització dels subproductes i que sovint té una resposta molt lenta.

La darrera experiència de la jornada va ser la de Jordi Enrich i Iglús de vent, basada en donar una segona vida a les teles dels globus que ja no poden volar. Un projecte innovador també des del punt de vista de la creació d’espais efímers en espais històrics o singulars que ja s’ha fet internacional. Els iglús de vent s’han instal·lat a França, Itàlia, Suècia i Rússia entre altres.