Dolors Capellades

Quan has estat maltractat has après dues formes d’actuar, la de la persona resistent que ha viscut amb molt dolor tot el que l’han fet patir i que no vol ni acostar-se a un tracte similar i per tant no utilitza mai aquesta forma d’actuar, i el de la persona que sap que a través del maltractament s’obtenen moltes coses dels maltractats i que per tant utilitza aquesta forma d’actuar, repetint amb els altres allò que va patir amb molt dolor.

Quin problema hi ha? Doncs que aquesta no és una simple elecció. En la majoria d’ocasions una persona maltractada no tria a voluntat entre ser una persona empàtica i protectora o ser una persona manipuladora i agressiva.

El problema és que són dos models d’actuació apresos durant anys, que ara estan tots dos interioritzats dins la ment de la persona maltractada i que en moltes ocasions entren en conflicte intern provocant verdaderes turmentes cerebrals, discutint-se entre elles i generant en la persona molta culpa i malestar.

Aquestes dues formes de ser es barallen internament per tenir el poder i la persona es veu sotmesa moltes vegades a reaccions involuntàries i contradictòries. Pot actuar bruscament o amb molta agressivitat sense pretendre-ho o ser estranyament dolça i submisa sense voler-ho.

Un bon treball terapèutic és el que pot fer entendre aquests estats, els motius que fan que lluitin entre ells, i aconseguir la integració en una forma de ser emocionalment coherent.