La Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) reclama al departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al conjunt de la societat catalana resoldre la situació dels 200.000 alumnes en centres considerats “d’alta” i “de màxima complexitat” que hi ha arreu de Catalunya, entre aquests dues escoles i un institut de l’Anoia. L’entitat considera que el model vigent és el que impedeix al conjunt d’escoles del país d’assolir les màximes quotes d’excel·lència educativa, en tant que cada cop es tendeix més a un model conformat per unes escoles “d’iguals” que impedeixen cap intercanvi d’experiències ni confrontació d’idees, eines clau per assolir l’excel·lència formativa.
Així ho expliquen dos representants d’AMPAs de centres considerats “de màxima complexitat”, Maria José Morillas i David Mallafré. Del març ençà, per iniciativa de l’escola Gabriel Castellà d’Igualada, l’entitat ha promogut tot un seguit de trobades d’AMPAs de centres d’aquestes característiques d’arreu del país, la primera de les quals va tenir lloc a Manresa al febrer. I, ara que s’acaba el curs escolar, l’entitat vol fer una crida pública: “Com a societat tenim dues opcions: la primera, reconèixer que tenim un sistema que segrega una part de la població ja des dels 3 anys, i tenir clar que volem que continuï així, perquè permet que els Marcs, els Àlexs, les Martines i les Júlies no es barregin amb ‘l’altre’, -amb el pobre, amb el nouvingut, amb el d’ètnia gitana…-. O bé tenim una segona opció, que és la d’emprendre mesures valentes que posin fi a aquest sistema.”
“Si la societat pensa que ja estem bé així, des de la FAPAC com a mínim reclamem que es destinin molts més recursos a aquests 200.000 nens i nenes ‘de màxima complexitat’. I esperem que, quan siguin adults, puguin arribar a sentir-se part d’aquesta societat que els ha mantingut apartats. Però des de l’entitat apostem decididament per la segona via, com la clau de volta definitiva per millorar el conjunt del sistema educatiu català. Perquè en el model actual d’escoles segregades per raó socioeconòmica, en què hi ha uns centres en què tots els infants provenen de famílies amb més elevat capital instructiu i econòmic i que poden accedir al lleure educatiu els caps de setmana, i d’altres centres en què tots els infants amb prou feines coneixen la realitat que hi ha més enllà del barri, és el que contribueix a bloquejar el conjunt del sistema”, explica Mallafré.
Són diversos els estudis i experts que alerten que una xarxa d’escoles segregades per motiu socioeconòmic és un fre per al desenvolupament de molts nens i nenes, tant de classe baixa com alta, fins al punt que una excessiva fragmentació frena el conjunt del sistema educatiu. Des de la FAPAC creuen que això és el que està passant a Catalunya. S’ha de tenir en compte que l’Estat espanyol presenta uns índexs de segregació escolar molt superiors a la mitjana de l’OCDE –equiparables a França, Portugal i Eslovàquia-, essent Catalunya i Madrid les dues autonomies que presenten les xarxes educatives més segregades. Fa temps també que la Fundació Jaume Bofill té estudiat que el sistema educatiu català «destaca per la seva manca d’equitat, tot i que el “mainstream” polític faci com si aquesta realitat no existís», lamenten des de la FAPAC.
Actualment, a Catalunya hi ha unes 330 escoles i instituts considerats “de màxima complexitat” per part del Departament d’Ensenyament. A grans trets, aquests 330 centres escolaritzen més de 200.000 alumnes de 3 a 16 anys. “No pot ser que una societat es plantegi una educació de qualitat, innovadora i avançada, i que sistemàticament hi hagi infants que vagin al sac de les ‘màximes complexitats’ perquè els seus pares van néixer no-sé- on o tenen una renda determinada. No pot ser que passi això en una societat que fa de la cohesió social un valor a defensar.
“Com a mares i pares d’aquests centres fem una crida al conjunt de polítics i de la societat catalana perquè s’enceti un debat públic sobre aquesta realitat. Perquè només si som conscients d’aquesta situació podrem decidir si la volem canviar. O si la volem mantenir com ara, i ja veurem què passa en el futur”, conclou Morillas.
L’any vinent ja en farà 10 de la publicació del primer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar, titulat precisament “La Segregació Escolar a Catalunya”. “De llavors ençà s’ha fet ben poca cosa per corregir aquesta realitat. Siguem-ne conscients. D’ençà d’aquell primer informe, la situació no ha millorat i el desequilibri en la composició social dels centres es manté en proporcions similars: dins d’un mateix barri, continuem tenint escoles amb perfils hagi un debat profund sobre el tema. Un debat que, des del nostre punt de vista, milloraria el conjunt de l’educació catalana. Perquè creiem fermament que l’excel·lència només la dóna la diversitat. És només qüestió de voluntat política. De voluntat social”, reitera Mallafré.
