MESTRES DE MESTRES d’Albert Vinyoli

Un total de 13 personalitats catalanes: Josefina CAstellví, Alfredo Pastor, Cesc Celabert, Carles Santos, Anna Cabré, Lluís Foix, Llúis Pasqual, Colita, Eduald Carbonell, Fermí Puig, Raimon, Isola Passola i Josep Wagensberg, ha protagonitzat el programa que durant l’estiu del 2012 ha emès el Canal 33 de Televisió de Catalunya: «Mestres de mestres». Tots van ser entrevistats sobre un aspecte molt concret: Quins van ser els seus mestres?.

Aquells antics i recordats mestres dels nostres mestres han estat lloats o criticats per aquestes tretze personalitats que abasten tots els àmbits de la societat catalana actual. En resum, es tracta d’un compendi de reflexions molt oportunes sobre l’educació, el professorat, l’alumnat, etc.,  en moments de gran desconcert.

Ara, l’Editorial Meteora publica el llibre basad en aquest programa de televisió, dirigit i presentat pel periodista Albert Vinyoli, que ha inclòs en aquest volum l’entrevista integral de cada personatge i hi ha incorporat les reflexions que es van deixar d’emetre per qüestió de temps.

Es recomana tenir a prop un llapis a mà per subratllar, sense fer malbé el llibre, les reflexions més destacades per tenir-les ben presents.

‘Mestres de mestres’ presentat en públic el 20 de setembre a la LLibreria Laie de Barcelona, és publicat per l’Editorial Meteora i el volum disposa d’un total de 205 pàgines.

L’AUTOR

Albert Vinyoli (Barcelona, 1947) és membre del Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’any 1970 va ser coautor del Diccionario Guía de Redacción. El 1997 publica el llibre de relats Balada del soldat. Des de 1984 fins a 2006 escriu i presenta programes de ràdio i televisió com Les mil i una nits, La vida en solfa, No som perfectes, Avisa’ns quan arribi el 2000, etc. Ha estat guionista de la sèrie d’animació Les Tres Bessones i Les Magilletres. De 2006 a 2010 treballa en el projecte Redactor. El 2011 torna a la televisió amb el programa Mestres de mestres, que Televisió de Catalunya emet per primer cop l’estiu de 2012. Un dels gèneres periodístics que més li interessa és l’entrevista.

CINQUANTA OMBRES D’EN GREY d’E.L.James

Un nou gènere literari provinent dels Estats Units: literatura eròtica per a mares, un «Crepuscle» eròtic, revulsiu per a matrimonis…

L’abundància d’etiquetes inventades per Fifty Shades of GreY/Cinquanta ombres d’en Grey  és un signe que encara ningú sap com definir el fenomen editorial que ha venut més de 10 milions d’unitats als Estats Units en sis setmanes i que acaba d’arribar al nostres país. Des d’aquest mes de juny ja és a les llibreries del nostre país l’edició en castellà publicada per Grijalbo amb una primera tirada de 160.000 exemplars, una aposta espectacular en els temps que corren. En català publicat a Rosa dels Vents. La història és part d’una trilogia a la qual continuen Fifty Shades darker/Cinquanta ombres més fosques i Fifty Shades Freed/Cinquanta ombres alliberades.

Tot va sobre segur: si tot va com als països on ja s’ha editat, desapareixerà de les prestatgeries. La novel · la «eròtica, no pornogràfica», puntualitza l’editora Ana Liarás, tracta del pols sexual i psicològic entre els seus dos protagonistes: la jove verge Anastasia Steele i el guapo, ric i aficionat al sadomasoquisme Christian Grey.
La història d’una autora desconeguda que il · lumina un èxit descomunal en forma de trilogia és similar a la de Stieg Larsson o JK Rowling. Ningú sabia qui era E.L. James fa un any, quan va publicar amb una diminuta editorial australiana seva primera obra, que va començar com un exercici de fan fiction en els fòrums d’internet.

El boca a orella va aconseguir que comencés a vendre i, sobretot, que acabés fitxant per l’editorial Vintage, una de les grans. No obstant això, sí que hi ha una novetat interessant en la trajectòria de James: va ser la discreta edició en ebook la que va empènyer les vendes al principi. «Cap dels grans fenòmens com Harry Potter, Crepuscle o Larsson va començar el ebook», explica Liarás. Avui, Vintage està venent igual de bé una i altra edició.

L’adaptació cinematogràfica està en marxa: Angelina Jolie s’ha ofert a dirigir-la , i Bret Easton Ellis ha deixat caure que no li importaria adaptar el guió.

CONVERSES AMB TERESA FORCADES d’Eulàlia Tort

Edicions DAU publica en format llibre un recull de converses que la periodista Eulàlia Tort ha mantingut amb la metgessa, monja benedictina i decidida activista social, Teresa Forcades.

El lector s’endinsarà en les principals fites de la seva biografia de la mà d’unes entrevistes fetes en profunditat i rigoroses, alhora podrà conèixer més a fons qui és i què pensa sobre una gran diversitat de temes: de la vivència religiosa a la indústria farmacèutica, de la necessària renovació de l’església a l’excés de medicació a les nostres vides. També hi trobarem la seva visió sobre el paper de les dones, una crítica del model de societat que estem construint i reflexions sobre medicina i salut.

CONVERSES AMB TERESA FORCADES és publicat per Edicions DAU. L’edició en paper disposa d’un total de 214 pàgines. A la secció de vídeos d’infoanoia.cat podreu trobar la xerrada que va fer Teresa Forcades a Igualada el juliol de 2012 durant la presentació del llibre.

L’ÚLTIM ABAT de Martí Gironell

El periodista i escriptor nascut a Besalú, Marti Gironell, autor d’èxits editorials com ‘El pont dels jueus’, ‘La venjança del bandoler’ i ‘L’Arqueòleg’,  presenta en aquesta la seva quarta novel.la un episodi poc conegut del segle XVI, quan l’abat Pere Frigola es va rebel.lar contra la corona espanyola. Un retrat dels estralls de la corrupció en la política i en l’Església a la segona meitat del segle, sense oblidar el paper que van tenir-hi els habitants dels pobles, escanyats per les dues institucions.

El 15 de novembre va sortir a la venda ‘L’últim abat’, un any després que el seu autor va iniciar el procés creatiu de la seva escriptura en una de les cel.les del Monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages, per impregnar-se de l’ambient que hi ha darrere les portes i poder viatjar així, en poc temps, des del  nostre actual segle XXI fins al XVI, i que a més, hem pogut seguir a través del bloc creat pel propi autor explicant-nos amb detall les descobertes fetes en el monestir i que han servit d’inspiració per la redacció d’aquest llibre.

D’altra banda, tot i estar hostatjat en una cel.la del monestir, Gironell ha mantingut el contacte amb l’exterior per a anar a treballar i comunicar-se amb els lectors a través del bloc creat expressament per aquest projecte editorial i amb presència activa a les xarxes socials. De fet, han estat els propis lectors qui han triat el títol definitiu de l’obra, entre tres propostes.

‘L’últim abat’ es publicat per Columna Editorial en català amb un tiratge de 20.000 exemplars, i Suma Editorial ho fa en castellà, amb 10.000 exemplars. Ara per ara, Martí Gironell està fent un recorregut per les principals poblacions catalanes, entre les quals hi ha Igualada, per promocionar aquesta nova obra.

ARGUMENT

Durant 22 anys, l’abat Pere Frigola va reflotar el monestir, que estava molt deteriorat, i va lluitar contra la política del Felip II, que volia que els monestirs els ocupessin monjos espanyols per guanyar pes dins el govern català. Però la novel.la revela també la cara fosca de Frigola, que va escanyar el poble a base d’impostos i va comportar-se com un senyor feudal.