Aquest dimecres es compleixen dos anys de les eleccions municipals del 2015 i s’arriba a l’equador exacte d’un mandat que, a la comarca de l’Anoia, s’ha desenvolupat amb dues mocions de censura i una tercera que no es va arribar a tirar endavant. Relleus, pactes i fins i tot denúncies als jutjats han estat alguns dels ingredients de la política municipal anoienca.

El cas que ha aixecat més polseguera ha estat el de Vilanova del Camí. Vanesa González va guanyar les eleccions amb el seu nou partit Vilanova365, impulsat arran de la divisió en el sí del PSC vilanoví. Tot i ser el partit més votat, la fragmentació del consistori va obligar González a buscar aliances i va formar govern amb ERC i CiU, una coalició que no li donava la majoria absoluta. El passat mes de gener, es va quedar sense suports per tirar endavant els pressupostos i va reptar l’oposició (PSC, VA!, IPV-VV i Decide) a unir-se per a presentar una moció de censura. L’endemà l’entraven a registre i el 31 de gener es produïa un tens relleu a l’alcaldia, des de llavors en mans de la socialista Noemí Trucharte. El consistori s’ha dividit en dos blocs i la tensió i els retrets han estat la tònica dominant als plens municipals, darrerament crispats a conseqüència de dues decisions del nou govern: l’obertura d’un carrer que implica el pagament de prop de 600.000 euros en contribucions especials i la municipalització del servei de neteja d’edificis, amb la que l’Ajuntament crea més d’una vintena de nous llocs de treball però que deixa amb un futur incert les actuals empleades de l’empresa contractista, participada per Grup Àuria.

A Vallbona d’Anoia, una moció de censura de tota l’oposició va portar, ara fa un any, la socialista Maribel Ferrer a l’alcaldia. El govern, en minoria, estava en mans d’ERC. La moció tancava un esperpèntic inici de mandat que va portar Vallbona d’Anoia a tenir tres alcaldes diferents en un mes. En les eleccions del 24 de maig, ERC, amb Òscar Labraña com a candidat, va ser el partit més votat, però un pacte entre CDC, el PSC i Veïns amb Veu va donar l’alcaldia al convergent Raül Parramon, i va provocar la dimissió del cap de llista republicà. Parramon va deixar el càrrec només uns dies després i Eudald Planella (PSC) el va agafar provisionalment fins que, en el ple en què havia de ser investit, la renúncia a l’acta de regidor del mateix Parramon va fer que Joan Garcia (ERC) sortís escollit alcalde per sorpresa. Els canvis també s’han produït després en alguns grups municipals. A l’abril de 2016, el convergent Josep Peña, substitut de Parramon, va deixar el càrrec de regidor, que va ocupar Pere Massagué i, abans, el mateix Planella també havia deixat l’acta.

En el cas de Cabrera d’Anoia, la moció de censura va ser presentada per impuls del regidor d’ICV, per desavinences amb el govern del PSC amb el que formava coalició. A la moció es van sumar CiU i ERC, tot i que els republicans van voler marcar distàncies mesos després quan el cas es va enrocar als jutjats. La moció no es va arribar a debatre al ple, perquè el regidor José Fernández la va retirar a instàncies d’ICV, partit que l’acabaria expulsant. Les diferències entre Fernández i l’alcalde, Salustià Monteagudo, van acabar amb denúncies davant el Jutjat d’Igualada, on van declarar tots dos el passat mes d’abril.

En el cas dels Hostalets de Pierola, l’atzar va adjudicar un cinquè regidor que desfeia el desempat entre ERC i PSC, amb un sorteig celebrat als Jutjats d’Igualada després de les eleccions. La Junta Electoral va acceptar el recurs que van presentar els socialistes demanant que es considerés vàlid un vot que el diumenge d’eleccions es va comptabilitzar com a nul perquè contenia una targeta censal dins del sobre. Això va provocar un empat tècnic entre ERC i el PSC a 439 vots i 4 regidors cadascun, de manera que s’havia de sortejar quin dels dos partits s’enduia el cinquè regidor i finalment es va fer amb uns paperets dins d’una caixa de cartró. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar un recurs contenciós electoral que posteriorment va presentar ERC. Daniel Vendrell va revalidar l’alcaldia amb el suport del Moviment Ciutadà Hostalenc (MCH). El passat més de novembre, la regidora de CiU es va integrar al govern, deixant ERC en solitari a l’oposició.

A banda dels relleus accidentats, aquesta primera part del mandat municipal a l’Anoia ha implicat alguns canvis a l’alcaldia de diferents municipis. A Carme, Ildefonsa Tarrida ha agafat el relleu de Jordi Sellarès i a Sant Martí Sesgueioles Rosa Narbona va agafar el relleu de Jesús Torrens. A Piera, aquest dimecres és previst que Josep Llopart assumeixi l’alcaldia de Piera durant un any, fruit del pacte entre CiU i ERC. El republicà Jordi Madrid tornarà a ser el batlle pierenc per afronta el final del mandat.

A Igualada, Marc Castells va assolir el 2015 una majoria absoluta amb la que podia governar sense aliances el seu segon mandat. Tot i això, ha buscat la complicitat de Socialistes d’Igualada per aprovar els pressupostos en una aliança que ha sumat el PP pels comptes d’aquest 2017. Al llarg d’aquest mandat, com arreu del país, les candidatures que van accedir als ajuntaments com a Convergència i Unió (CiU) han anat modificant els noms dels grups municipals per adaptar-se a la nova realitat dels partits, ja sigui com PDeCAT o com a Demòcrates de Catalunya.