Joan Carles González
Igualada torna a estar en debat. L’actual govern de la ciutat té com a projecte convertir Igualada en una “marca” internacional, però aquest mateix projecte està en qüestió: fins al moment les infraestructures i els serveis ocupaven la centralitat del debat de la ciutat, però ara el model de ciutat i la gestió dels seus serveis ocupen el lloc central. La gestió actual de la “Marca Igualada” utilitza la ciutat a favor de molt poquets, i sovint sense cap mena de retorn ni al municipi ni a la ciutadania, però desfer-se d’aquesta projecció podria deixar la ciutat sense un pensament econòmic al darrere. Potser el terme mig entre les dues postures podria donar resposta a l’encara vigent problema social i econòmic d’Igualada.
Marca-ciutat
El “city marqueting”, o més popularment conegut com la “marca-ciutat”, defineix les estratègies urbanes amb l’objectiu de convertir la ciutat en un producte atractiu. Segons l’economista Gildo Seisdedos, per crear una marca-ciutat cal recolzar-se en la tradició, cultura i valors de la ciutat per tal de reinventar-la en comptes de crear-ne una identitat artificial. D’aquesta manera, la “Marca Igualada” que el govern de Marc Castells du a terme té com a finalitat convertir la ciutat en un producte atractiu dinamitzant la seva tradició tèxtil i adobera, reforçant el sector amb una decidida aposta econòmica i realitzant grans esdeveniments que reforcen la idea, com l’Igualada Urban Running Night Show o el RecStores. El disseny de la marca és un procés que contempla diverses fases, sent la participació popular clau per a l’èxit d’aquest, motiu pel qual els grans esdeveniments esportius i culturals de caràcter internacional, com l’European Balloon Festival o La Mostra, ajuden a vincular la imatge de la marca a uns determinats valors. Segons la teoria de la “marca-ciutat”, el projecte d’esdevenir la ciutat en un producte il·lusiona a la ciutadania perquè es projecta internacionalment i això té com a objectiu final atraure més producció igual o diversa (medicina, TIC, etc.) així com també atraure turisme, talent, negocis i inversió, ampliant la possibilitat d’internacionalitzar el mercat local. El govern de la capital anoienca treballa per convertir Igualada en aquest producte, però la qüestió que l’oposició li retreu és a quin preu: és realment beneficiosa la “Marca Igualada” que està generant el govern de Marc Castells?
Les polítiques del batlle i el seu equip consisteixen en realitzar petites i grans inversions per fer d’Igualada un “gran centre comercial a l’aire lliure” (producte): l’aposta per fomentar la “Marca Igualada” va des d’establir estudis superiors a la ciutat relacionats amb els sectors de la pell i el tèxtil i altres (medicina, TIC), fins a crear grans esdeveniments que giren al seu voltant, sense oblidar la dura campanya cívica, especialment el centre de la ciutat, per mantenir l’espai on es concentren la majoria d’esdeveniments que fan possible la “Marca Igualada” lliure de cartells i pintades alienes als interessos de la mateixa. En definitiva, el govern inverteix decididament en un sector concret i el comerç que gira al seu voltant, fins al punt de facilitar l’ús d’espais públics a empreses privades pel desenvolupament econòmic de la ciutat, un desenvolupament que encara avui està per confirmar, sobretot en l’àmbit econòmic local.
Reinventar la marca
L’actual “Marca Igualada”, possible gràcies a l’esforç dels i les igualadines, genera una economia precària a partir de les contractacions temporals, sense parlar de les implicacions ètiques que suposa portar grans marques al RecStores, les quals perjudiquen al comerç local i fomenten indirectament l’explotació de condicions laborals nefastes dels països productors. Segons l’informe Econòmic de l’Anoia, document que elabora cada any l’Ajuntament d’Igualada, la precarietat laboral i l’atur de llarga durada encara són de capital importància i per aquest motiu la “Marca Igualada”, que no és irrellevant, hauria de sotmetre els seus beneficis a les necessitats socials i econòmiques dels seus ciutadans. Avui que podem assegurar que Igualada no tornarà a ser la ciutat industrial que va ser durant els segles XIX i XX, crec que és imprescindible repensar la ciutat reinventant la “Marca Igualada” per tal que aquesta treballi a favor dels i les igualadines, sent una possibilitat tant ideal com factible. L’oposició de l’actual legislatura ja està marcant el camí: des de remunicipalitzar serveis per reduir costos (enllumenat públic, neteja viària, escombraries, aigua), passant per ampliar la despesa en serveis socials i aplicar una fiscalitat progressiva en la que pagui més qui més tingui (aquesta proposta va ser elaborada per l’oposició però el govern actual la va menystenir), acabant per apostar per una cultura menys mercantilista i més localista evitant despeses supèrflues però grans com la pista de patinatge o la VolCat i fomentar esdeveniments on el producte local sigui cabdal. Els camins són varis, però les accions d’avui tindran repercussió en el nostre futur.
