La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, va dur a terme, el passat 10 de  març, una visita territorial a la comarca de l’Anoia. A primera hora del matí va ser rebuda al Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Igualada, on va signar el Llibre d’Honor de la Ciutat. La van acompanyar l’alcalde, Marc Castells, amb altres regidors municipals, la delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, i la diputada al Parlament de Catalunya, Alba Vergés.

Posteriorment ha visitat l’Oficina Comarcal del DARP a la capital de l’Anoia, el pantà de Sant Martí de Tous i algunes empreses i productors locals a municipis com el mateix Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles o Castellolí.

A Sant Martí de Sesgueioles va visitar Agrària Estany, empresa familiar dedicada a la producció i comercialització de llavors certificades, Acompanyaven a la Consellera els representants del DARP de la Catalunya Central i Igualada, Ramon Lletjós i Raquel Sánchez respectivament; així com la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Laura Vilagrà i la diputada al Parlament de Catalunya, Alba Vergés.

A part dels propietaris de l’empresa, Ramon Estany, Joan Rial i Maite Estany, també van participar a la trobada, el responsable a Espanya i Catalunya de l’empresa francesa obtentora de llavors Florimond Dezprez Ibèrica, Emmanuel Peille, i uns quants pagesos (agricultors i ramaders) de la zona, la majoria col.laboradors d’Agrària Estany; entre ells Ramon Parés, Jordi de Solà, Pere Masana, Francesc Masana i Jaume Pallarols; així com representants de l’ajuntament de Sant Martí.

“No volem fer de jardiners, volem ser professionals”

Després de l’arribada i presentacions corresponents, el grup va fer una visita a les instal.lacions de l’empresa dedicada a la recerca i producció i selecció de llavors de cereal, proteaginoses i oleaginoses que millor s’adapten a les nostres terres. Serret va poder veure en funcionament una de les màquines seleccionadores de llavors, així com els diferents magatzems, sitges… que utilitzen per tal de seleccionar i emmagatzemar les llavors certificades.

Després en un ambient distés, en la sala de reunions de l’empresa, hi va haver un canvi d’impressions entre els propietaris, agricultors, la Consellera i la resta de representants de l’Administració.

El clam comú dels pagesos assistents va ser que el sector es vol professionalitzar, que ho volen fer bé. De Solà va dir “no volem fer només de jardiners, volem ser professionals, considerem que s’ha de fer especial atenció en la formació i que s’hauria de simplificar el paper”, Pares va afegir que “ens falten eines, cal potencia la informació, la investigació, la innovació tant en el propi sector com en l’Administració”, tots consideren que cal més formació dirigida a millorar la producció, a ser mes competitius i a obtenir millors productes.

També va intervenir Joan Rial, un dels socis de Agrària Estany, per comentar que en el sector de les llavors sempre hi havia hagut bona entesa amb l’Administració i els demanava que s’hauria de conscienciar al pagès que l’important en la llavor certificada és l’increment de producció, la qualitat, la comoditat dels granels,… i no només valorar el preu. També va comentar que estava d’acord amb la resta d’intervencions de companys, que al pagès se l’ha d’educar perquè valori un bon producte, se l’ha de formar i s’han de fer bon professionals.

Peille de Florimond Desprez Iberica va voler comentar que Agrària Estany, una empresa que fa uns 24-25 anys que no era important en el món de la llavor certificada, actualment és la 2ª empresa d’Espanya i 1ª de Catalunya en la producció i venda de llavor certificada. El seu mercat principal és Catalunya i Espanya amb exportacions puntuals al Marroc, França i Itàlia.

També va voler remarcar que l’administració catalana havia ajudat, permetent l’autocertificació sota supervisió oficial, que comporta rapidesa en el servei, apropant-se bastant al model francès.

“S’ha de recuperar la confiança en el sector”

Va comentar també que és important l’agilitat que és sinònim de competitivitat, així com formar al pagès i explicar-li la importància de utilitzar llavor certificada. I va destacar que l’èxit del seu grup és degut al treball en xarxa, col.laborant, model que s’hauria de fer extensiu.

Per la seva part la Consellera, que estava d’acord amb ells, els va comentar que s’estava treballant per millorar les condicions del sector, per agilitzar la paperassa i aconseguir que tothom ho faci be, però “no ha de plegar ningú del sector, us necessitem a tots” va dir. Els va animar a seguir treballant com fan en aquesta zona en col.laboració entre uns i altres, “és molt important fer xarxa”, va comentar. I va posar especial èmfasi en explicar que, tot i que potser no tots, hi ha molts que ho fan molt be; “s’ha d’aconseguir recuperar la confiança i demostrar que ho fem be”, i va continuar dient que el sector ha d’estar obert i viu per incorporar les millores i que l’administració pot ajudar i acompanyar a fer estratègies, però que és el sector qui ha de valorar, ha de canviar i ha de saber buscar quin model vol.

“Formació, competitivitat, eficiència, valor afegit”

Serret també va dir que era un tema de cultura, tenir interès i saber posicionar-se, i tenir perspectives de futur i que la sostenibilitat del nostre territori passa perquè hi hagi activitat. “Ara amb el canvi climàtic, que afecta el territori no només pel que fa a la climatologia, sinó que també per les plagues que això pot comportar, i amb la globalització hem des ser capaços de trobar vies per millorar la competitivitat, l’eficiència i trobar un valor afegit i una diferenciació pel nostre producte, sigui el sector que sigui, fins i tot a secà; per tal d’obtenir un bon producte competitiu”, remarcant la importància de treballar amb bones llavors, bons productes, una bona formació i construir bones xarxes.

Va finalitzar agraint el suport als agricultors i la feina feta, tot recordant que s’ha de treballar creant sinergies i aconseguir un territori on s’hi visqui i es produeixi suficientment per poder-hi continuar vivint.