L’Anoia compta amb un renovat compendi de mapes i documentació històrica. És la segona edició del llibre “Cartografia històrica de l’Anoia”, obra de Marta Bartrolí i Isidre Surroca editada per l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt. El treball de recerca va donar pas inicialment a una exposició fa més de deu anys. La mostra es va exhibir després a Igualada i ara està exposada de forma permanent al castell de Claramunt.
A la segona edició s’incorporen nous mapes que completen una història de la comarca a través de la cartografia, amb documents des del segle XVII fins els plans d’ampliació d’Igualada a finals del segle XIX, passant per plànols de l’estàtua de Neptú de la Plaça del Rei, del desaparegut fort de la muntanya del Pi de Santa Margarida de Montbui, un mapa de carreteres de 1865 o un mapa dels campaments militars dels Prats de Rei durant la famosa batalla que s’hi va lliurar durant la Guerra de Successió.
Dissabte passat es va presentar la segona edició al Teatre Jardí de la Pobla, ple d’un públic que va gaudir també de la projecció de les imatges inèdites que inclou el DVD que incorpora la segona edició del llibre. Es tracta d’una filmació cinematogràfica de principis dels anys 40 que mostra el municipi i el recinte del Tio Nelo.
Marta Bartrolí va exposar que l’uneix amb l’Isidre Surroca “l’interès per la història local” i reivindica que “qualsevol troballa que es faci del nostre poble no es pot quedar amb un calaix, s’ha de compartir”.
El llibre, explica Bartrolí, va començar “per casualitat” fa més de deu anys, quan Surroca va trobar per casualitat un “Croquis de Igualada y sus immediaciones”, un mapa militar de 1813 que reflectia el camí d’accés al Castell de Claramunt per la banda de ponent. Van tenir clar que “això ho havíem de compartir” i així van començar a buscar més material. I un d’ells va resultar haver estat sempre a la sala de plens de l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt, tot i que havia passat desapercebut. Quan van fixar-se van descobrir “una magnífica filigrana de detalls”, segons defineix Bartrolí un mapa de 1854 que descriu el municipi i els seus voltants parcel·la a parcel·la. L’estiu següent apareix el que s’anomena “Libro de a caballo”, que era el compendi del pla parcel·lari que recollia el mapa que s’encarregava per determinar els contribuents. Així, “cada família es pot retrobar amb els seus avantpassats” gràcies al detall del treball.
Amb el temps, “no hem abandonat la dèria d’anar aplegant plànols”, reconeix Bartrolí. I així es va començar a preparar una segona edició del llibre, que ja s’havia exhaurit feia temps. Mentre recopilaven i revisaven informació, Isidre Surroca va visitar la família Aguilera, propietària del Tio Nelo, a la recerca de fotografies. I els van donar una bobina cinematogràfica de 8mm sense saber-ne el contingut. Quan la van digitalitzar van descobrir tot un tresor, un document de la Pobla en plena postguerra. En la línia de compartir-ho amb la comunitat, van començar a plantejar-se com combinar-ho amb el llibre. I així va sorgir la idea “d’enllaçar l’evolució de la cartografia amb la transformació de la Pobla de Claramunt”.
L’alcalde de la Pobla, Santi Broch, reivindica que els mapes i la filmació “no podien quedar a l’oblit” i assegura que l’Ajuntament “seguirà apostant per la recerca i la cultura, donant suport a iniciatives com aquesta”. Broch també va recordar l’aposta en aquesta línia que suposa el Premi Gumersind Bisbal.
En acabar l’acte de presentació, els autors van signar els llibres a desenes d’assistents que ja es van voler endur un exemplar. I van donar així per conclosa una llarga recerca, fins que aparegui un nou document que els empenyi a compartir-ho amb el seu poble.
