El novembre va marxar d’Igualada per la catifa vermella amb la 14a edició del Festival Zoom. Durant una setmana la ciutat es va convertir en la capital europea de la ficció televisiva i van passar per l’Ateneu una bona colla de personalitats del món del cinema i la televisió entre directors, productors i actors. Va ser una setmana interessant per passejar per Igualada, que tornava a respirar cinema, i tan podies anar a l’Ateneu a veure un telefilm holandès com passar pel Teatre de l’Aurora i veure un documental sobre els castellers o una col·lecció de curtmetratges, o assistir a una Zoom Class sobre com dirigir un documental. I si sorties d’Igualada podies anar al Mont-Àgora de Montbui, a l’Auditori de Can Papasseit de Vilanova del Camí o al Teatre Joventut de Jorba per veure més cinema. Una setmana per viure el cine a través de tots els seus formats i des de llocs ben diferents. I l’últim dia, el glamur de la cloenda amb els premis Zoom, els premiats i els famosos amb qui fer-se selfies. I ja està, un cop acabat el Zoom els igualadins hem d’anar a cines de fora la ciutat per veure les estrenes setmanals. Els cines d’Abrera són els que ens queden més a prop, però anar-hi ja ens obliga a treure el cotxe i sortir de casa una hora abans per arribar amb temps a la pel·lícula. Per sort (i per fi!) això canviarà d’aquí quatre dies.
Fa dos anys que la capital de l’Anoia es va quedar sense sales de cine quan va tancar el Kursal perquè no es va saber adaptar a les noves tecnologies del món del cine. Aquets dos anys de sequera cinematogràfica ens han obligat a desplaçar-nos lluny de la ciutat per veure estrenes, i a mi personalment em fa molta mandra haver d’anar tan lluny per veure una pel·lícula, però no m’ha quedat cap més remei que adaptar-me a la nova situació. Aquest divendres però, la cosa canvia finalment amb l’esperada obertura del nou cine d’Igualada, el cine de l’Ateneu. Per fi podré sortir de casa un quart d’hora abans que comenci la pel·lícula i acostar-me al cine a peu. I quan surti, per exemple, d’una sessió golfa, no hauré d’estar una hora més per arribar a casa després de sortir del cine a les tres de la matinada. Ara com ara només veig coses positives en el fet de tornar a tenir cine a la ciutat. Només falta esperar a divendres per veure com és per dins, com és la qualitat de la pantalla i del so i comprovar si les butaques són còmodes. Ja vindran les crítiques, segur, però de moment em vaig preparant per veure Rogue One (gran estrena per inaugurar el cine!) a deu minuts de casa, amb la sala plena i potser, fins i tot, havent de fer cua per comprar l’entrada com fa molts anys enrere passava al Kursal.
Georgina Guixà
