Joan Pera abandona la seva faceta teatral més coneguda per interpretar el garrepa més famós de Molière, Harpagon, un dels personatges dramàtics més universals.
L’avar ens recorda que els veritables clàssics estan absolutament vigents i són una delícia teatral pels sentits. L’obra compta també amb la interpretació de Manu Fullola, Júlia Barceló, Ricard Farré, Josep Minguell, Elena Tarrats, Alba Florejachs, Manel Dueso, Òscar Castellví i Xavi Francés. La traducció és del dramaturg Sergi Belbel.
Per Josep Maria Mestres, director de l’espectacle, L’avar és una de les obres més perfectes amb les quals ha treballat “per la dosificació de la intriga i l’equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia”. L’obra arriba al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada aquest dissabte, 12 de novembre, a les 21h. Les entrades es poden comprar al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada (c/ Garcia Fossas, 2) de dimarts a divendres de 19 a 21h i el dissabte d’11 a 14h. També al web www.ticketea.com i, des d’una hora abans de la funció a la taquilla del Passatge Vives. Les entrades tenen un preu de 20, 18 i 15 euros amb descomptes per a diversos col·lectius.
Un home dominat per l’avarícia
Vidu i terriblement avar, Harpagon vol casar la seva filla Elisa amb Anselm, vell i ric, disposat a prendre-la sense dot. Però Elisa vol casar-se amb Valeri, que ha aconseguit entrar a la casa d’Harpagon contractat com a intendent. Al mateix temps, Harpagon i el seu fill, Cleante, rivalitzen per l’amor de Mariana. Per ajudar el seu amo, el criat de Cleante, l’Escletxa, roba l’or d’Harpagon. Acusat en fals, Valeri revela el seu amor per Elisa. Aquest tradicional recurs de la confessió acaba desfent el nus de tota la intriga: Anselm descobreix que Mariana i Valeri són els fills que creia perduts en un naufragi. Al final, ambdues parelles de joves podran casar-se i Harpagon quedarà satisfet de recuperar el seu preuat or.
En aquesta comèdia, Molière utilitza tots els ressorts de l’humor: el personatge còmic d’Harpagon i, per descomptat, la comicitat de les paraules i els gestos, heretats de la farsa i del ball que l’autor coneixia molt bé. A més de triomfar, l’amor i la joventut se’n riuen de l’autoritat que vol casar-los en contra dels seus desitjos.
Com recorda el calafí Josep Maria Mestres “Molière deia que el seu principal objectiu era fer riure la gent honrada; la comicitat de Molière no es decanta mai cap a l’acudit barat, ben al contrari, prové sempre de l’observació profunda i subtil de la naturalesa humana i potser és per això que els seus personatges, tot i que ja tenen tres-cents cinquanta anys de vida, ens són tan propers, tan reconeixibles”.
Joan Pera, que porta cinquanta anys de vida de teatre, comenta que “la il·lusió de la meva vida era fer un clàssic com L’avar” i afegeix que “em preocupa que quan veieu el resultat del nostre treball no us interessi més per la interpretació que pugui fer d’un personatge com l’avar, sinó que hagi sabut transmetre al públic la complexitat d’aquest home, dominat per una avarícia que posa per damunt de tot, l’amor pels diners”. Voldria aconseguir, un cop més, que “el teatre sigui l’expressió del poble que critica i defuig els vicis personals i els mals usos de la societat”.
