Aquest dilluns ha mort als 91 anys l’artista de Capellades Joan Escala Soteras, conegut per la seva obra pessebrista. Havia nascut a Capellades el 4 de gener de 1925, era fill del capelladí  i mestre d’obres Joan Escala Gironès i de Dolors Soteras Muray de La Pobla de Claramunt. Un cop casats el matrimoni es va establir al carrer de sant Francesc número 25, on van néixer la seva germana Pepita el 1915 i deu anys després també ell. El germà gran, el Tonet, havia nascut l’any 1913 a la casa dels avis, al carrer del Call número 14. Des dels tres fins als set anys anys el Joan va anar a l’escola Divina Pastora, i allí va començar la seva afició pel pessebrisme. Les primeres matemàtiques que va aprendre van ser amb el càlcul de la distància decreixent dels Reis cap a la cova.

El seu primer pessebre el va fer a casa als set anys amb molsa collida de la Font del Llangardaix de Dalt. Després, l’any 1932, va estudiar a l’escola de la senyora Emília Coca, primer al carrer Major de Capellades i més tard al carrer del Pilar. S’hi va estar fins a l’esclat de la guerra civil. També va fer d’escolà de mossèn Pere Ribot i durant un temps es va encarregar de passar la bacina per recollir almoina per a l’altar de Sant Antoni, patró dels paletes, que administrava el seu pare. Amb l’esclat de la guerra civil va ser testimoni directe de la crema i destrucció de l’església. Durant la guerra va aprendre a fer espardenyes de pagès sota el mestratge de la seva àvia Espasa del carrer Major. També a cultivar tabac gràcies a un pagès amic.

El 1940 va reprendre la construcció de pessebres juntament amb el seu germà gran, que era paleta. En van fer un de grans dimensions i va venir a veure’l fins i tot gent d’Igualada. Un cop es va establir mossèn Pere Bosch a la parròquia, va col·laborar al costat del seu pare en les obres de restauració de l’església  amb la participació de diversos constructors del poble. El seu pare es va encarregar de fer la sagristia i l’altar del Santíssim. L’any 1944 el Joan i el seu germà Tonet ja van fer els pessebres a l’església. El 1945 va continuar fent les obres de l’església dirigides per l’arquitecte del bisbat Josep Maria Jujol.

L’any 1946 va marxar a Barcelona i durant cinc cursos, fins al 1951, va estudiar construcció, estructures i nous sistemes de formigó a l’Escola Industrial del carrer Urgell. Entre altres mestres va tenir el mateix arquitecte Jujol. En la seva estada a la capital catalana va fer-se soci de l’Agrupació de Pessebristes de Barcelona i va col·laborar en l’elaboració dels pessebres de les parròquies del Carme i Betlem. Tot plegat sense perdre el contacte amb el poble d’origen, com a portant i cofundador de la Confraria dels Portants del Sant Crist. L’any 1950 l’Escola Industrial li va proposar participar amb una maqueta d’un espai esportiu a la Fira de Mostres de Barcelona. La va construir a Capellades amb la col·laboració d’una bona colla d’amics. També en aquella època va proposar al Josep Costa Solé l’organització d’un concurs de pessebres local. El van tirar endavant i van constituir el jurat ells dos juntament amb el Joan Campoy. De retorn de l’etapa d’estudis a Barcelona va continuar en la construcció de l’altar major de l’església de Capellades, que s’havia d’inaugurar per Santa Dorotea de 1952. Es va casar, va tenir quatre fills i tot i que la feina en el sector de la construcció li demanava una dedicació cada vegada més gran, no va deixar en cap moment la seva passió pessebrista. L’any 1954 va guanyar un segon premi en un concurs comarcal organitzat per l’Ajuntament d’Igualada.  Van ser anys de construcció intensa arreu del país al capdavant de l’empresa Construccions Escala.

Als anys 70 va establir el seu estudi artístic a Sitges, va obrir un restaurant i una sala de festes al castell de la Torre de Claramunt. També allí va obrir una botiga d’antiguitats. Mentre va tenir aquell negoci cada any va fer un pessebre dins una bota de vi i un altre a l’aparador del bar. L’any 1985 va encarregar-se de la construcció de la capella del Sant Crist, obra de l’arquitecte Jordi Cantó. En aquells anys 80 es va formalitzar legalment l’entitat “Amics de les Arts de Capellades”, presidida per Joan Campoy (fill) i amb la vicepresidència del mateix Joan Escala.

En aquest marc va proposar la realització d’una exposició col·lectiva anual de pessebres  a la sala de Casa Bas que era a punt d’obrir portes. El mateix Joan Escala es va ocupar de les obres d’acondicionament de la sala i de l’obertura principal. L’any 1990 hi va tenir lloc la primera exposició de pessebres, les següents van tenir lloc en una casa de la plaça Àngel Guimerà i a partir de 1994 l’exposició va tornar a l’església  i també es va iniciar un concurs de pessebres infantil .  Així fins a l’any 2002 en què el mateix Joan Escala va proposar obrir un altre local en uns baixos de la plaça de Catalunya. I l’any 2007 va traslladar tota l’obra pessebrística al número 102 del carrer de Sant Francesc i hi va inaugurar el “Taller del Pessebre de Joan Escala”, un espai d’exposicions permanents que va ampliar dos anys després per encabir la seva immensa col·lecció.   Des d’aleshores aquell espai es va convertir cada any en l’aparador d’una passió que va acompanyar aquest artista pessebrista i conegut constructor capelladí durant tota la seva vida. Ha mort a l’edat de norant-un anys i la seva extensa obra el farà present a partir d’ara.