L’espai de debat i reflexió d’Igualada DdD (Dimarts de Diàlegs) ha iniciat el seu tercer any d’activitat preguntant-se “Com vota Igualada?” i celebrant el seu segon aniversari amb una copa de cava entre els assistents. L’espai de debat “passa a l’acció”, com ha dit el seu responsable, Jordi Cuadras. Tot i que se’n donaran més detalls en les properes setmanes, Dimarts de Diàlegs avança en la creació d’un espai de recerca. Una primera mostra ja l’han pogut veure els assistents a la sessió d’aquest dimarts, un exhaustiu recull dels resultats de les diferents eleccions celebrades a Igualada des de la recuperació de la democràcia. Podeu consultar aquests gràfics en un arxiu PDF descarregable al peu de la notícia.

La introducció de l’acte va anar a càrrec del Doctor i Catedràtic en Ciència Política Josep Maria Vallès. A més de la seva activitat acadèmica i intel·lectual, Vallès ha tingut diversos càrrecs com el de conseller de Justícia de la Generalitat durant una legislatura, el de rector de la UAB i el de degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la mateixa universitat. Vallès va exposar que, en realitat, la ciutadania vota “no només per l’interès individual, perquè en la lògica cost/benefici ningú aniria a votar”. El catedràtic va apuntar també     que una major integració social es tradueix en una major inclinació per anar a votar, tot i que després intervenen múltiples variables a l’hora d’escollir una opció.

En el cas de les municipals, Vallès reconeix que la figura de l’alcalde influeix “i l’etiqueta del partit té una importància secundària, sobretot als pobles més petits”. Les tendències a nivell europeu en matèria electoral es tradueixen, segons Vallès, en un elector menys fidel i una major volatilitat electoral, el que fa més difícil l’elaboració d’enquestes. A Catalunya, l’eix tradicional esquerra/dreta conviu amb l’eix nacional -independència/unionisme- i el recent diàleg entre la vella i la nova política.

El moment actual és clau, perquè “la idea de democràcia participativa està en crisi i els partits polítics com a intermediaris són vistos amb desconfiança”. Tot i això, Vallès reconeix que la ciutadania té ganes de participar en la política.

Un votant ‘infidel’ i diferències notables per barris

El debat s’ha centrat en la política igualadina de la mà de quatre exregidors de l’Ajuntament d’Igualada que han analitzat al llarg dels anys la trajectòria política i de resultats a la ciutat i han participat en el disseny de campanyes electorals locals: Antoni Pàmies, Josep M. Ollé, Oriol Solà i Pere Calbó.

Antoni Pàmies ha explicat que els igualadins, “quan se’ls pregunta es defineixen com d’esquerres o centre-esquerres, però es vota centre o centre-dreta”. En el moment actual, Pàmies remarca com “baixen els terres de resultats dels partits i la gent presta el seu vot”. Un préstec que diferents intervencions han  mantingut com una pràctica habitual.

Josep Maria Oller ha remarcat que “són incomparables els resultats d’unes eleccions i unes altres” i assenyala que, en els darrers temps, “Igualada és clarament independentista”.

Oriol Solà ha definit com “infidel” la ciutat com a votant, i ha posat èmfasi sobre les diferències entre barris. Així, als barris de Fàtima i Montserrat, Ciutadans va substituir al PSC com a primera força a les passades eleccions al Parlament de Catalunya, mentre Junts pel Sí guanyava a la resta de la ciutat. Solà també ha apuntat que, a les municipals, “és clau el dibuix que aconseguim transmetre del candidat”.

Pere Calbó ha recordat que, abans, “només un petit sector canviava de partit”, i ara hi ha un major nombre d’indecisos i una major fragmentació i volatilitat del panorama de partits. Calbó vaticina aquesta volatilitat a algunes forces, perquè “és fàcil fer un discurs atractiu però és difícil demostrar que es pot portar a la pràctica”.

Els periodistes Xavi Dàvila (Ràdio Igualada) i Jordi Puiggrós (La Veu de l’Anoia), han afegit els seus punts de vista sobre el vot dels igualadins. Dàvila ha dit que l’igualadí “és infidel però no enganya”, en relació a les enquestes que fan des de l’emissora municipal, que acostumen a aproximar-se al resultat. També ha recordat un Dimarts de Diàlegs previ a les passades municipals, en el que es va afirmar que el ciutadà vota “per càstig o reafirmació”. Jordi Puiggrós ha matisat que l’igualadí “és fidel a qui no el decep”, però ha remarcat el caràcter conservador dels votants de la ciutat. Puiggrós també ha afegit que hi ha més variables al voltant del candidat a les municipals, “perquè si només compta que el candidat fos bo, Antoni Dalmau hagués guanyat el 1987”.

Els torns d’intervenció del públic i el còctel per celebrar el segon aniversari d’aquest espai de debat van tancar el primer Dimarts de Diàlegs del 2016.