L’entitat Aigua és Vida i els grups municipals d’ERC, PSC, Decidim Igualada i CUP han denunciat aquest divendres irregularitats en la concessió del servei de subministrament d’aigua, gestionat per l’empresa Aigua de Rigat.

Aquesta empresa gestiona el servei des de l’any 1901, però segons han exposat, no hi hauria cap mena de contracte d’adjudicació ni s’ha fet cap concurs per adjudicar la concessió d’aquest servei bàsic. Aigua de Rigat està en mans del grup Agbar (Aigües de Barcelona), però un 32% de la societat pertany a l’Ajuntament d’Igualada després que als anys 80 es permutés una part de les infraestructures de distribució del barri de Set Camins per participacions a la companyia.

Des de l’entitat Aigua és vida, Quim Pérez ha explicat que el subministrament a Barcelona va estar durant 140 anys sense contracte. Això va provocar casos com el que explicava Pérez, on un veí no va haver de pagar a la companyia perquè, a la pràctica -i segons aquesta sentència- Agbar no tenia la concessió. En aquest sentit, “els ciutadans d’Igualada no caldria que paguessin el rebut”. Per a Quim Pérez, la situació del subministrament d’aigua està “totalment en fals”. A propòsit d’una demanda d’informació que han fet a ajuntaments d’arreu del país, Aigua és vida ha pogut saber que no existeix contracte de concessió entre l’Ajuntament d’Igualada i l’empresa Aigua de Rigat, S.A. i apunten a que podria repetir­-se la situació amb el servei d’aigua a Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui. Aigua de Rigat també dóna servei a municipis com la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Copons.

Tots els grups polítics han signat el Pacte Social per l’Aigua i han llegit un manifest on reclamen una auditoria de l’empresa i que aquesta informi sobre els talls de subministrament que ha aplicat des del 2008. El manifest també reclama saber a què destina l’Ajuntament d’Igualada els més de 200.000 euros anuals de benefici que li pertoquen com accionista de la companyia d’aigües. El text reclama una auditoria tècnica de les instal·lacions de subministrament de la ciutat i conclou demanant una consulta ciutadana per decidir el model de gestió.

Competència municipal en mans privades

La distribució d’aigua als domicilis és una competència de titularitat municipal i, segons determina la llei, la xarxa de distribució d’aigües és de propietat municipal. L’ajuntament de cada municipi té la potestat de decidir si gestiona el servei de manera pública, per mitjà d’una empresa municipal , o si cedeix la gestió d’aquest servei bàsic a una empresa privada.

En el segon cas, que a Catalunya és el més habitual, aquesta cessió del servei públic s’estableix per mitjà d’una concessió a una empresa privada, adjudicada a través d’un concurs públic. A l’Anoia, amb l’excepció de Copons, des d’Aigua és vida es considera probable que, per la manca de respostes dels ajuntaments implicats, la situació d’irregularitat afecti també Vilanova del Camí, Òdena, la Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt (que gestiona Aigua de Rigat) i Santa Margarida de Montbui (que gestiona Aigües Artés). Així mateix, exigeixen transparència a l’Ajuntament de Piera i Cabrera d’Anoia que són els dos altres municipis que no han respost a les demandes de l’entitat.

Una de les principals queixes d’Aigua és vida és la manca d’informació facilitada pels ajuntaments en relació al servei d’aigua. Segons l’entitat, l’Ajuntament d’Igualada fa un any i sis mesos que no respon a una instància sobre el servei d’aigua. El regidor Albert Mateu (CUP) ha explicat que, en una resposta de l’Ajuntament, s’exposa que “la participació minoritària a Aigua de Rigat  fa que no se’ns pugui lliurar cap mena de documentació a l’oposició”.

L’Ajuntament reconeix que no hi ha contracte d’adjudicació

El govern municipal reconeix que no hi ha contracte d’adjudicació del servei de distribució en baixa, però segons el tinent d’alcalde de Qualitat Urbana, Jordi Pont, “és un servei amb un nivell de satisfacció alt” i considera que la reclamació d’Aigua és vida vol “buscar problemes on no n’hi ha”.

L’absència de contracte és, per a Pont, “relativament habitual” en algunes ciutats catalanes, degut a que “històricament, apareix un inversor privat que fa la xarxa i comença a prestar el servei”. És el que va passar al tombant dels segles XIX i XX a Igualada, quan Aigua de Rigat i Aigües Artés van desplegar les xarxes de distribució d’aigua corrent.

Municipalitzar el servei comportaria, segons Pont, una inversió al voltant de 30 milions d’euros per adquirir la infraestructura de Rigat per “com a molt, oferir el mateix servei”. Treure a concurs la gestió “ens portaria al mateix punt, perquè abans hem de rescatar la infraestructura”.

En referència als talls de subministrament, Jordi Pont respon que els serveis socials municipals actuen abans que calgui arribar a aquest extrem i creu que no hi ha hagut cap tall d’aigua derivat d’impagament. Pel que fa als beneficis que li corresponen a l’Ajuntament pel 32% de les accions  que té d’Aigua de Rigat. El responsable de Qualitat Urbana explica que aquests 230.000 euros són l’aval del préstec que paga el consistori igualadí pel fallit projecte de World Trade Center, per valor de 2,5 milions d’euros. Sobre les queixes d’Aigua és vida i els partits de l’oposició per la manca de transparència, Jordi Pont justifica que Aigua de Rigat és una societat mercantil, no mixta, i la participació municipal permet “un cert control minoritari”.