71 partits després, la Selecció Espanyola d’hoquei sobre patins ha perdut un partit. Ho ha fet a la final del Campionat del Món que s’ha disputat a La Roche-sur-Yon, a França, i ho ha fet davant Argentina, que s’ha proclamat campiona del món, en guanyar per 1-6. El somni de conquerir el 6è Campionat del Món de forma consecutiva s’ha quedat en això, però la llegenda que ha aconseguit aquest equip perdurarà. Perquè ja és etern, per què seves són les 68 victòries i 3 empats que han precedit al partit d’avui i que obliguen a remuntar al 3 d’octubre de 2003 per trobar una altra derrota. Ni la desil·lusió d’avui entela un Campionat del Món excel·lent del combinat dirigit per Quim Paüls on es troba el capità igualadí Ton Baliu -tot i que avui no ha sortit a la pista-, que ha ofert un hoquei espectacular i que no li treu gens ni mica d’hegemonia de l’hoquei estatal. Espanya ha caigut davant una Argentina espectacular, històrica també, que s’alça amb el títol mundial 16 anys després dirigida per Darío Alfredo Giuliani.
 

El partit va començar amb una Argentina més precisa que Espanya, que alguna cosa accelerada perdia boles molt ràpidament. Amb tot, als cinc minuts va aparèixer Bargalló per aposentar l’equip en pista amb un gran xut que avançava a Espanya. Amb l’1-0, els de Paüls es van veure més solts en pista i van començar a desplegar el seu joc. Argentina va reaccionar des de la banqueta, i amb l’entrada d’Ordóñez per Platero, Giuliani va buscar el cara o creu per evitar que Espanya es vingués a dalt, i li va sortir bé.
 

Va ser Ordóñez qui va empatar el partit, amb un gran xut des de mitja distància. Després de la igualada, Argentina va tornar a un dibuix més tradicional, amb Platero de nou en pista i amb David Páez, aparició d’última hora en la convocatòria i que ha resultat decisiu. Seus van ser els dos següents gols, en un moment en què el partit es trobava equilibrat i amb escasses ocasions a les dues portes.
 

La segona meitat va arrencar amb Espanya serrant les dents i tancant a l’Argentina en la seva àrea, en el que seria la tònica de tot el segon acte. La més clara en aquesta fase la va tenir Bargalló, que va enviar la bola al ferro als set minuts. Argentina va arribar a la desena falta i Toni Pérez va tenir l’opció de retallar distància, però va errar la directa. Al minut, va ser Ordóñez qui la va transformar, i va situar tres gols de renda que feia molt costa amunt la remuntada.

Espanya ho va donar tot, i va aconseguir que l’Argentina no sortís de l’àrea en uns minuts, encara que tampoc va arribar a forçar Grimalt, ja que els trets morien en les canyelleres dels defenses albicelestes. Amb Espanya lliurada a l’atac, dues contres seguides, una de Nicolía i una altra d’Ordóñez, van sentenciar la final.

Fitxa del partit:

Espanya: Egurrola, Gual, Batgalló, Gil i Josep Lamas -cinc inicial- Edu Lamas, Adroher, Toni Pérez

Argentina: Grimalt, Platero, Reinaldo García, Nicolía i Carlos López -cinc inicial- Ordóñez, David Páez

Gols: 1-0 Bargalló (5 ‘), 1-1 Ordóñez (9’), 1-2 Páez (12), 1-3 Páez (15 ‘), 1-4 Ordóñez (29’), 1-5 Nicolía (37 ‘), 1-6 Ordóñez (37’)

Àrbitres: Dóna Prato (ITA) i Pinto (ITA)