Davant de la impossibilitat de disposar dels mateixos recursos econòmics per als serveis escolars d’anys enrere, ICV-EUiA torna a proposar a l’Ajuntament d’Igualada que apliqui la tarifació social. Prioritàriament, per a les famílies usuàries de les escoles bressol, que és el sector més afectat per les retallades. El grup defensa que és «la única forma d’oferir un servei més equitatiu i universal, però sobretot d’incrementar el nombre d’inscripcions».

La tarifació social és una antiga demanda del grup ecosocialista per a tots els serveis públics, que ara incorpora el col·lectiu Decidim Igualada, a on Iniciativa suma esforços amb altres grups per a les properes eleccions municipals. Consisteix en què les famílies amb menys ingressos paguin menys per un servei que les famílies amb rendes més altes, com a garantia d’equitat i accessibilitat. En el cas de les escoles bressol, implica que les taxes a pagar vagin en funció de la renda de les famílies. La regidora d’Iniciativa, Montserrat Mateu, sosté que d’aquesta forma “s’incrementaria de manera important els infants que hi assisteixen i els serveis serien més viables social i econòmicament”.

La proposta ve a tomb de l’últim ple municipal, en què l’Ajuntament va aprovar les bases que regulen la concessió d’ajuts per a les llars d’infants d’Igualada pel proper curs.

 
Les dades de Mateu són clares: “el curs 10-11 hi havia 95 infants amb beca per accedir a les escoles bressol municipals, que cobrien el 50% de la taxa municipal en la majoria dels casos i que podia arribar fins al 75%”. Aquell curs la ciutat va poder comptar amb els 85.000€ que la Generalitat va aportar per a les escoles bressol municipals, i els 25.000€ que l’Ajuntament va concedir a famílies que escolaritzaven els seus fills o filles en les altres llars no municipals. La regidora d’Iniciativa retreu que actualment la Generalitat no concedeix ajuts per escoles bressol, i que “l’esforç municipal no arriba als 17.000€”.

«Ens quedem curts contra la malnutrició infantil»
També s’han aprovat les bases reguladores dels ajuts per serveis menjador d’escoles bressol i col·legis de primària. Sobre aquest altre punt de serveis escolars, Mateu expressa que “es fa difícil entendre que de 137 ajuts de menjador del curs 2009-10 s’hagin passat a 14 ajuts de beca sencera, i que els ajuts parcials hagin crescut de 30 a 144, fent molt difícil a les famílies sol·licitants complementar el preu de l’àpat diari”. “Només amb aquestes dades ja es veu que ens quedem curts a l’hora d’actuar contra la malnutrició infantil”, afirma.

La portaveu ecosocialista recorda que queda oberta la possibilitat de compactar l’import de l’ajut, una demanda del seu grup que encara no ha estat atesa i que podria facilitar que el nombre d’infants que es quedessin a menjador es tornés a incrementar. En aquest sentit, Mateu lamenta que “sort hi ha dels ajuts de menjador que de forma complementària gestionen entitats com Càritas i la Creu Roja, per tal que més infants que ho necessiten puguin fer un àpat a l’escola”.