Magnífic és dir poc per avaluar el concert que vam tenir ocasió d’assistir el diumenge passat al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, amb l’Orquestra Terres de Marca, que estrenava de manera brillant la seva dimensió simfònica amb una trentena de músics,  dirigida pel ja conegut i també jove director Josep Miquel Mindán, i amb Joaquim Font i Laura Muñoz de protagonistes.  Tot un èxit de públic, amb un teatre gairebé ple, amb un aforament d’unes tres-centes persones, s’obria la vetllada amb una expectació inaudita, tots escoltant el 4rt concert per a piano de Beethoven, que es va desplegar amb una força , tècnica i expressió espectaculars del jove pianista Joaquim Font que va delir tot el públic acompanyat per una orquestra professional, càlida i segura a la vegada, que sorprenien cada vegada més a mesura que avançaven els moviments en una obra de repertori clàssic gens fàcil. A continuació, i a manera de bis i per tancar la 1a part, es va poder escoltar un Piazzola, Invierno Porteño, amb Joaquim Font i Laura Muñoz al piano a 4 mans: un plaer pel públic veure i sentir  una interpretació tan impecable i acurada per uns pianistes tan joves. La segona part s’obria amb la Suite orquestral de Sibelius, Pelleas i Mélisande, una obra basada amb el conegut drama simbolista de Maeterlink. L’orquestra i el seu director es van poder lluir de nou amb una obra profunda i lírica a la vegada, molt delicada, que abordaren amb destresa i  expressió acurada on es va poder assaborir el bellíssim so del corn anglès en tres dels seus moviments. El bombonet final del concert fou una obra de joventut, la Suite concertant per a clarinet solista, de Laura Muñoz, en tres moviments: Ànima de foc, Paisatges d’aigua i Terra.  Una obra de trets estilístics variats que caracteritzava de manera descriptiva i molt adequada els elements  que representaven cadascun d’aquests moviments.  De l’emergència tímbrica, propera a les  propostes més interessants del New Age,  del 1r moviment, on s’hi incorporava un quartet vocal, al pur lirisme expansiu del 2n moviment, on el clarinet solista Carles Pertegaz va brodar i fer posar pell de gallina al públic en els passatges més expressius,  als elements ètnics i plens d’encant del tercer moviment on hi apareixia una coreografia amb elements plàstics,  molt ben pensada i coordinada (creada pel la mateixa autora) amb dues ballarines . Una obra “emotiva i preciosa” van ser els qualificatius que més es van poder sentir per part del públic i intèprets en acabar. Val a dir que la direcció segura i de Josep Miquel Mindán, director fundador de Terres de Marca, cada vegada més consolidada, va ser àmpliament aplaudida i lloretjada. En definitiva, un concert ben especial, com n’hi ha pocs, que va deixar el públic una gran satisfacció i amb ganes de tornar-hi ben aviat.