Amb totes les entrades exhaurides, Andrea Motis i Joan Chamorro enceten amb èxit les ‘Músiques de butxaca’

Divendres van tornar a l’Ateneu Igualadí els concerts del cicle «Músiques de butxaca». Feia temps que no pujava a l’escenari del teatre per a gaudir d’un concert de petit format com els que es programen en aquests cicles. Hi anava, ho confesso, amb la recança de qui sap poc sobre els dos protagonistes i ha escoltat menys el fenomen del lustre. Perquè ja fa més de cinc anys que se’n parla, oi? Evidentment m’estrenava veient-los en directe. I amb les orelles gairebé verges si exceptuem algun vídeo vist per casualitat al youtube o al facebook, em vaig endinsar en un concert d’una formació atípica. Al contrabaix i al saxo, Joan Chamorro; a la trompeta, saxo i veu, Andrea Motis. En dues ocasions varen tenir la col·laboració de la Carla Motis a la guitarra. Amb el contrabaix com a única base rítmica i harmònica els temes, els estàndards, que ens varen interpretar els dos músics, prenen un caire diferent, una dinàmica pròpia i s’impregnen de la personalitat dels intèrprets sense excuses, sense matisos, sense artificis, sense maquillatge. I la pregunta és inevitable. Què aporten de nou o de diferent aquest duet? On trobem el fet diferencial? Per començar, crec, en la diferència entre els dos músics: l’experimentat i mestre i l’alumna aprenent. Joan Chamorro presenta Andrea Motis va ser el títol del primer enregistrament fet el 2010, encara podria ser el nom de l’espectacle que varem gaudir divendres a la nit. I és que encara no sé si el que vaig sentir em va agradar perquè l’Andrea té l’edat que té o si em va agradar malgrat aquest fet. Intentaré explicar-me. Si l’Andrea Motis està en el camí de l’aprenentatge d’un llenguatge propi fantàstic. Si ja l’ha trobat no tant. Espero que sigui la primera opció i tinguem per anys i panys d’escoltar-la i veure’n l’evolució. El repertori va anar de de la bossa nova com Corcovado als estàndards de jazz com My Favourite Things o Lullaby of Birdland, passant pel bolero com Bésame Mucho i bandes sonores de pel·lícules com Smile. Una bona nit i una bona iniciativa de l’Ateneu. Fins la propera.