Un treballador amb un sou mitjà de 24.400 euros bruts a l’any dedica 184 dies de treball a l’any per poder cobrir les seves obligacions tributàries i començar a generar ingressos per al seu propi gaudi, segons el think tank Civismo. Concretament, aquest treballador necessitaria 102 dies de treball per pagar les cotitzacions a la Seguretat Social, 41 dies per a l’IRPF, 25 per fer front a l’IVA, 11 per a cobrir els impostos especials i, finalment, 5 dies per pagar altres impostos.
Amb aquestes obligacions tributàries per davant, Civismo indica que el dia en què podria començar a treballar per engrossir els seus comptes particulars seria el 3 de juliol, el que diu el ‘Dia de l’Alliberament Fiscal’. Aquest dia no ha variat del 2013 al 2014, però les pujades d’impostos aprovades a Espanya durant els quatre anys fa que se situï en aquests anys s’hagi situat en màxims històrics, 9 dies i 747 euros de mitjana més que el 2010.
D’aquesta quantitat, 116 s’expliquen per la pujades de l’IRPF, tant a nivell nacional com autonòmic, 193 euros per la pujada de l’IVA el 2010, 370 euros per la pujada de l’IVA el 2012 i 68 euros per altres impostos com el de béns immobles (IBI), el de Circulació o els impostos especials (benzina, electricitat, alcohol, etc.).
Més rendes, més esforç fiscal
D’altra banda, l’anàlisi de Civisme reflecteix que esforç fiscal creix amb el salari brut, fins al punt que entre un mileurista i un treballador acomodat la diferència és de fins a 23 dies.
D’aquesta manera, aquest dia de l’alliberament fiscal se situa al 16 de juny per rendes de 15.500 euros, al 26 de juny per les 19.300 euros, en el 3 de juliol per a les de 24.400 euros, en el 9 de juliol per a les de 40.000 euros, però descendeix al 7 de juliol en el cas dels salaris de 100.000 euros.
Aquest últim esglaó descendent, s’explica perquè les cotitzacions a la Seguretat Social tenen un límit màxim a partir d’ingressos de 3.597 euros bruts mensuals, de manera que l’esforç fiscal dels treballadors amb més rendes es redueix.
No és igual treballar en una comunitat que en una altra
Civismo analitza també la càrrega fiscal en les diferents comunitats autònomes i conclou que aquelles que compten amb rendes més altes no necessàriament són les que tenen més impostos.
De fet, amb un mateix nivell de renda i circumstàncies i hàbits de consum semblants, les diferències tributàries d’una comunitat a una altra poden suposar la necessitat de treballar nou dies més per pagar al fisc.
Aquestes diferències tenen a veure fonamentalment amb l’IBI, un tribut municipal que varia molt d’un ajuntament a un altre, amb l’impost de circulació i, en menor, mesura amb l’IRPF.
A més, les comunitats autònomes han aplicat diferents mínims familiars o deduccions autonòmiques que beneficien tant a les famílies monoparentals com a les nombroses.
Tenint en compte aquestes circumstàncies, el dia de l’alliberament fiscal seria el 28 de juny per als contribuents bascos, el 30 de juny per als navarresos, l’1 de juliol per als de La Rioja, el 2 de juliol per a canaris i gallecs, i el 3 de juliol per andalusos, aragonesos, balears, extremenys i murcians.
Per sobre de la mitjana, estarien els madrilenys, asturians, valencians i castellanolleonesos (4 de juliol), els castillanomanchegos (6 de juliol) i càntabres i catalans (7 de juliol).
