Juan Carlos González
Els propers dies 6 i 7 de març 51 anoiencs estan citats a declarar als Jutjats d’Igualada en relació al tall de l’autovia A-2 durant la jornada de vaga general del passat 8 de novembre. La vaga general, convocada per la Intersindical-CSC, es va produir en motiu de la regressió de drets socials i la precarietat laboral a Catalunya, i s’incloïa en el marc de les detencions d’Oriol Junqueras i d’altres set consellers cessats pel Govern espanyol, a l’empara de l’article 155, acusats dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació en el procés independentista. Malgrat les diverses opinions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va resoldre que la vaga general del 8 de novembre era legal perquè és un dret constitucional. Així ho reflecteix l’article 28 de la Constitució, el qual reconeix el dret de vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos.
Més enllà d’estar d’acord o no amb la independència, o si els presos són presos polítics o no – malgrat Amnistia Internacional ja hagi denunciat que l’empresonament de Jordi Sánchez no té cap motiu –, la vaga és un dret fonamental reconegut que mai hauria de ser jutjat. Al regne d’Espanya hi ha hagut més d’una desena de vagues generals des de 1978 i en moltes d’elles hi ha hagut talls de carretera que no han estat jutjats. L’objectiu de les vagues generals consisteix en deturar la producció i, per tant als seus treballadors, per tal fer notar les reivindicacions de la vaga. És cert que no sempre la vaga és secundada per la totalitat dels treballadors ni dels sindicats, però com bé va assenyalar el mateix TSJC, “difícilment es poden fer prevaldre els drets particulars per damunt d’un dret fonamental com és el dret de vaga”. En aquest sentit, la vaga general del 8 de novembre era una vaga legítima, però també legal.
El problema d’investigar a 51 persones en relació als talls de la vaga general del 8 de novembre obre una deriva antidemocràtica perillosa en la mesura en que no només posa en possible risc la llibertat de 51 persones, sinó perquè està llançant el terrible missatge a la població que un dret tan fonamental com el dret de vaga pot ser jutjat i vulnerat a tota la població, independentment de les seves idees polítiques. Dit d’una altra manera, ara són els citats en relació als talls de la vaga del 8 de novembre, però demà poden ser citats altres manifestants en vagues futures, com per exemple en la reivindicació d’unes pensions dignes o d’unes condicions laborals millors.
A banda de tot això, crec que no s’està tenint cura ni respecte vers els citats i les seves famílies. Qualsevol pot entrar a les xarxes i veure com molta gent simpatitza amb els citats, però a la vegada podem veure altra molta gent que no ho fa. No simpatitzar, però, no dóna el dret a culpabilitzar a les persones citades, però encara menys a insultar-les. De fet, insultar i culpabilitzar a persones que només són investigades podria ser una vulneració del títol XI del codi penal, mentre que la vaga en sí és un dret. Igualment, crec que no podem oblidar que la comarca de l’Anoia, i en especial la Conca d’Òdena, té uns pobles molt connectats entre ells, sobretot familiarment: tothom es coneix perquè tots, d’una manera o d’una altra, tenim llaços familiars.
És per això que faig una crida a respectar als citats, més enllà d’estar d’acord o no en els motius de la vaga, ja que potser hi ha familiars dels citats que no estan d’acord amb el procés independentista, però ben segur que a cap dels seus familiars els agradarà veure’ls en un jutjat per la defensa d’un dret fonamental. Pels pares de família, pels avis, pels fills, amics i veïns, crec que hem de respectar als citats, i en especial a les seves famílies. Cuidem-nos com a societat, defensem els nostres drets, però sobretot defensem el respecte vers els nostres veïns, amics i familiars. Avui són 51 persones, però demà pot ser qualsevol, fins i tot tu.
