El 40,7% dels usuaris ocupats que van visitar el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) d’Igualada el 2018 treballaven de forma irregular, és a dir, o no tenien autorització de treball o ho feien sense contracte. Així es desprèn de la memòria del servei que impulsa CCOO a la capital de l’Anoia, presentada aquest dimecres. Des del sindicat, Saida Ehliluch El Antit, secretaria de Socioeconomia i Aliances Socials de la Unió Intercomarcal al Baix Llobregat-Alt Penedès-Anoia-Garraf, denuncia la «dificultat» amb la que es troben els usuaris per poder revertir aquesta situació i assenyala que l’única solució passa per la «flexibilització dels procediments».
La memòria posa de manifest que la feina al CITE no afluixa. Al llarg del 2018 es van realitzar un total de 674 consultes. Per tipus, les que van predominar més van ser sobre l’arrelament social, les targetes comunitàries, la renovació de l’autorització de treball i el reagrupament familiar.
Segons el document, un 40,2% dels usuaris del 2018 no tenien autorització per treballar. La xifra ha crescut progressivament des del 2014, quan només un de cada quatre usuaris es trobaven en aquesta situació.
Com a conseqüència, el nombre d’estrangers residents a l’Anoia que treballen segueix caient. Si el 2017 pràcticament la meitat dels usuaris del servei estaven treballant, el 2018 la xifra va caure fins al 41,9%, és a dir, de les 334 persones que en van fer ús només 140 estaven ocupades. D’elles, només 83 ho estaven de forma regular –amb autorització per a fer-ho i contracte.
També hi ha diferències en funció del sexe. Així, en el cas de les dones més de la meitat de les que tenien feina (54%) ho feien de forma irregular. En el cas dels homes, la situació era a la inversa: el 70% dels empleats estaven contractats de forma regular.
Per sectors són a les feines de la llar i l’hostaleria on es produïen la majoria de casos de situacions irregulars. En canvi és en el comerç on la situació estava més regularitzada.
Des del sindicat, la portaveu alerta de la «precarietat laboral» que pateix la població estrangera i les dificultats de revertir la situació. L’auge de la irregularitat, explica, recau en què resulta difícil aconseguir un contracte que no sigui temporal o a jornada completa, fet que acaba abocant als treballadors a aquesta situació irregular. Ehliluch El Antit recorda que malgrat que es compleixin altres requisits, com ara el de dur el temps al territori que exigeix la llei. «Si no tenen el contracte legal que la normativa exigeix no se’ls concedeix l’autorització per treballar», es queixa.
Segons Ehliluch El Antit, aquesta falta de flexibilitat de la llei pot desembocar en problemes molt greus que no només afecten els treballadors i treballadores, sinó també les seves famílies que es poden quedar, per exemple, sense l’accés a la sanitat pública. Per aquesta raó exigeix al govern espanyol «canvis urgents» en els procediments.
Canvis en el perfil migratori
La memòria també posa de manifest els canvis del perfil migratori que s’ha viscut en els darrers anys. Abans de la crisi, apunta, els nouvinguts eren persones que venien buscant feina, «ara pesa més el factor expulsió del país, que no pas la mà d’obra». Ho posa de manifest, afegeix, que entre els països d’origen dels usuaris que més ha crescut en els darrers anys hi ha Veneçuela per la «greu situació econòmica i la inestabilitat política que pateix».
Gemma Aleman / ACN
