Adéu a les cabines telefòniques

Les cabines telefòniques seran història definitivament al desembre de 2016. Al conjunt de l’Estat queden 25.820 de les 270.000 que hi havia el 1987 i les 100.000 que hi havia l’any 2000, en plena eclosió de la telefonia mòbil que les ha acabat sentenciant.

Les primeres cabines al carrer es van instal·lar al 1966 i Igualada, per una vegada, va estar a l’avantguarda. El llavors l’alcalde de la ciutat, Joan Antoni Garcia Urgelés, va inaugurar la primera cabina d’Igualada el dia 12 d’octubre. Estava ubicada al barri de Montserrat de la ciutat, i el van acompanyar les autoritats de l’època.

Aquell mateix any se’n va instal·lar una segona cabina i el març de l’any següent vuit més: al barri de Fàtima, la plaça castells, la plaça de la Creu, la plaça del Rei, l’avinguda Barcelona, el passeig Verdaguer, l’avinguda Balmes i la plaça de l’Ajuntament. A aquestes se n’afegirien quatre telèfons més a les parades de taxi. Això cobria les necessitats de la ciutat pel que fa telèfons públics, però la xarxa quedava obsoleta i la companyia afegiria 1.000 noves línies al sistema durant aquell 1967.

Segons una recerca sobre la història de la telefonia a Espanya d’Olga Pérez Sanjuán i José Luis Vilar Ten, a Igualada es va instal·lar un dels primers sistemes automatitzats de tot l’Estat. La ubicació de la capital de l’Anoia a l’eix troncal entre Barcelona i Madrid ja deixava la ciutat amb bones comunicacions telefòniques. Probablement per això va ser la primera ciutat en dotar-se d’una central del sistema PC-1000 l’any 1962. Aquest tipus d’instal·lacions arribarien a controlar el 80% del tràfic telefònic de la xarxa espanyola.

Un reial decret obliga a Telefónica a oferir una oferta suficient de telèfons públics fins al desembre de 2016. Després d’aquesta data el destí sembla clar. Hem tornat al barri Montserrat, gairebé mig segle després d’instal·lar-s’hi la primer cabina. La que queda és del model modular implantat des de 1990. Un nen juga amb l’auricular, que deixa despenjat. Quan marxa, comprovem que no serveix per a gaire cosa més. El sofert indicador de la cabina resa un “Servicio no disponible”.