Una empresa d’Òdena crea un innovador sistema per controlar les plagues de coloms

L’empresa anoienca Ambiens s’ha aliat amb la farmacèutica italiana Acme -productora d’un fàrmac anticonceptiu pels coloms- per distribuir el producte arreu de l’Estat i implantar així un nou sistema per controlar la natalitat dels coloms. Segons ha explicat el biòleg d’Ambiens, Josep Costa, es tracta d’un blat de moro recobert amb una substància anomenada nicarbazina, que inhibeix la capacitat reproductora dels coloms. Segons ell, el sistemes de captura existents «només redueixen el problema transitòriament», en canvi, «amb el control de la natalitat reduïm la població de forma progressiva i permanent».

L’empresa Ambiens -amb seu a Òdena- a través de la branca Bioacústic, especialitzada en el control de plagues d’aus, està implantant a l’estat espanyol un innovador producte que té per objectiu controlar la natalitat dels coloms. Es tracta d’Ovistop, un fàrmac formulat a base de grans de blat de moro recoberts d’un compost anomenat nicarbazina i que té poder esterilitzant en les aus.

El biòleg d’Ambiens, Josep Costa, ha explicat que aquest fàrmac «suprimeix la posta d’ous dels coloms». Per fer-ho, s’han de subministrar 8 grams d’Ovistop al dia durant cinc dies a la setmana als coloms i en l’estació reproductora de les aus, que va de març a octubre. Segons Costa, els coloms ponen aproximadament dos ous cada mes durant l’època reproductora, de manera que «cada any neixen moltíssims coloms».

Per evitar els costos de mà d’obra, Costa ha explicat que han ideat uns dispensadors automàtics que distribueixen el producte. D’aquesta manera, la màquina conté un dipòsit on hi caben entre 50 i 60 quilos de pinso i un petit motor s’encarrega de distribuir el producte. A més, es pot programar l’hora en què es vol que es dispensi el producte, així com també la dosi requerida. Les màquines es col·loquen en els espais de major concentració dels coloms, sobretot en terrasses, però també en places o esglésies.

Els resultats

A diferència dels sistemes existents de captura de coloms, ja sigui amb xarxa o amb gàbies trampa, el control de la natalitat amb el fàrmac anticonceptiu «fa que obtinguem una reducció progressiva de la població de coloms i aquesta sempre anirà cap avall». En canvi, ha explicat el biòleg d’Ambiens, amb els sistemes de captura «l’únic que aconseguim és una reducció transitòria dels individus, ja que en el moment que deixes de capturar, torna a augmentar la població perquè han quedat més recursos a l’abast dels coloms que no s’ha capturat i es poden reproduir més ràpid i amb millors condicions».

Costa ha explicat que les experiències que ja s’han dut a terme a Itàlia amb aquest producte «demostren que en un període de 4 o 5 anys la població de coloms d’un municipi es redueix en un 80%». Segons ell, els resultats «són excel·lents» i, a mig termini, «el mètode acaba resultant més econòmic». El biòleg ha explicat que durant els primers anys, els costos del pinso esterilitzat serien similars als d’implantar un sistema de captura però «l’avantatge és que amb els anys cada cop s’haurà de distribuir menys fàrmac, ja que la població de coloms serà inferior i, en canvi, amb els sistema de captura els costos no es redueixen, sinó que són estables cada any».

Un producte «totalment segur»

El biòleg d’Ambiens ha remarcat que el fàrmac és «totalment segur», tant per la salut dels coloms, com també per la d’altres animals, persones o pel medi ambient. Per poder subministrar aquest fàrmac cal una recepta veterinària i una comunicació i autorització prèvia per part de la Generalitat de Catalunya. «En el cas que una au rapinyaire es mengés un colom que ha ingerit el fàrmac esterilitzant no passaria res, ja que tan sols ingeriria 0,03 mil·ligrams per cada 100 grams de teixit de colom consumit, una quantitat massa baixa per tenir qualsevol efecte», ha explicat. A més, el pinso porta un recobriment de silicona perquè, en cas que es mulli, la nicarbazina no arribi el medi ambient.

Pel que fa a un possible risc per a les persones, Costa ha assegurat que no n’hi ha cap. Segons ell, els testos realitzats demostren que per ser tòxic, caldria ingerir més de 750 quilograms al dia d’Ovistop. En els animals domèstics, per arribar a ser tòxic caldrien més de 30 quilos al dia per un gat i 150 quilos diaris per un gos. Referent a altres tipus d’aus que habiten les ciutats, Costa ha explicat que majoritàriament són els pardals i que, per la mida dels grans de blat de moro, no els podrien ingerir, ja que són massa grans per a ells. A més, els efectes del fàrmac són reversibles i quan els coloms el deixen d’ingerir recuperen la seva fertilitat.

Cardona i Molins de Rei, els primers municipis catalans en implantar la iniciativa

Cardona (Bages) i Molins de Rei (Baix Llobregat) seran els primers municipis catalans i d’arreu de l’estat espanyol en implementar aquest sistema. Tot i això, l’any 2004 la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona van fer una prova pilot amb aquest fàrmac anticonceptiu als municipis de Calella i Granollers. Josep Costa ha explicat que el seu objectiu és estendre el producte arreu de Catalunya i també de l’estat espanyol, ja que «és un sistema acceptat per tots els sectors de la societat, ja que evitia el sacrifici de coloms, és fàcil d’utilitzar en qualsevol ciutat i té una eficàcia molt alta».

La regidora de Medi Ambient de Cardona, Elena Xixons, ha explicat que els coloms «han estat un problema al municipi durant molts anys». «Teníem moltes queixes dels veïns i també molta brutícia pels carrers», ha detallat. Per això, el consistori fa uns anys que treballa amb l’empresa Ambiens amb la col·locació de sistemes de captura de gàbies i ara han decidit optar per aquest nou sistema. «En l’últim any han capturat 700 coloms però encara en queden alguns i, tot i que ara ja no són un problema tant important com abans, encara es van reproduint», ha constatat la regidora. Per això, ha dit «esprem que aquest fàrmac ajudi a que no se’n tornin a generar més».