• Prop de 200 entitats i personalitats d’arreu del país vinculades al patrimoni festiu català, incloses festes catalogades per la Generalitat com d’interès nacional, i fins i tot en algun cas declarades patrimoni immaterial de la humanitat per l’UNESCO, demanen a l’Ajuntament d’Igualada que respecti l’interès patrimonial dels actes vinculats a Sant Bartomeu organitzats per la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada (FESTHI).

A través d’un manifest, es fan seva la denúncia de la FESTHI, impulsora de la recuperació d’aquests actes, sobre el menyspreu i la ingerència institucional que pateix i els efectes que té pel patrimoni local i nacional. La FESTHI alerta que, després de quinze anys de menysteniment a una tasca «desinteressada, cívica i rigorosa», l’Ajuntament fa una apropiació directa dels actes que ignora, discrimina i mai no ha impulsat, amb una doble acció: impedir que al programa oficial la FESTHI consti com a organitzadora de la Processó, a diferència d’altres actes, i al mateix temps intentant alterar el funcionament normal de l’acte.

Per la FESTHI i els signants, aquesta actuació no només vulnera els criteris patrimonials que defineixen l’acte, sinó que també suposa un atac a la responsabilitat pública de protegir el bé comú. «El menyspreu i la intromissió sense justificació ni criteris clars», diu el manifest, «és impropi de qualsevol institució compromesa amb la cultura».

En el seu relat, la FESTHI exposa un llarg historial de desatenció institucional: absència reiterada als actes de Sant Bartomeu, manca de suport en moments de conflicte, discriminació pressupostària, i una actitud obstruccionista que contrasta amb la dedicació cívica, desinteressada i rigorosa que asseguren haver mantingut.

La FESTHI recorda que preservar l’interès patrimonial de la Festa Major d’Igualada passa per preservar la centralitat de Sant Bartomeu, eix vertebrador de la festa des del segle XIV, amb un seguici processional que la respecti.

«Agradi més o agradi menys», continua el manifest, «Igualada forma part del conjunt de municipis del país que comparteixen un model de festa patrimonial àmpliament reconegut pels seus ajuntaments i catalogat per la Generalitat», en referència a la celebració des del 1333. «Impedir que les properes generacions puguin rebre el patrimoni festiu local amb el respecte i la qualitat que es mereix», és una irresponsabilitat impròpia de qualsevol administració sensible a la cultura», com també seria una temeritat «enterrar sota l’asfalt una antiga muralla medieval o deixar que s’esfondri el principal testimoni de la industrialització de la ciutat».

En aquest sentit, els signants del manifest, demanen que l’administració «tingui un paper constructiu davant l’acció constructiva de la societat civil» i que s’acabi la ingerència institucional que posi en risc el valor patrimonial de la Festa Major d’Igualada.

Alhora, expressen la seva solidaritat amb la FESTHI, l’entitat que durant els darrers quinze anys ha impulsat alguns dels principals elements d’aquesta recuperació, amb l’organització de la Processó, la Passacalle, la Diana i el trasllat i el retorn del Sant, a més dels principals elements protocolaris (la imatge del sant, el Penó i tot un protocol). Consideren que «la Festa Major d’Igualada és avui millor que fa quinze anys» i es mostren preocupades perquè «lluny d’acompanyar aquesta tasca, en els seus encerts i els seus errors, haguem de constatar, any rere any, els múltiples entrebancs de l’ajuntament als quals ha de fer front».

La Federació fa una crida a la ciutadania, a les entitats i als professionals del món de la cultura popular perquè s’hi sumin. Totes les persones o col·lectius interessats poden adherir-se al manifest a través del formulari en línia disponible al web de la Federació: www.festhi.cat.

Entre les adhesions ja hi ha una trentena d’entitats d’arreu del país, hi ha destacats actors i estudiosos festius com Bienve Moya, Montserrat Garrich, Carles Freixes, Francesc Xavier Cordomí, Maria Garganté, Jordi Cubillos, Albert Rumbo o Amadeu Carbó, entre molts d’altres, vinculats a festes com la Patum de Berga, les Falles dels Pirineus o les festes majors de Santa Tecla a Tarragona, Sant Pere a Reus, Sant Fèlix a Vilafranca, així com Sitges, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Vic, Solsona, Valls… totes elles declarades oficialment com a patrimonials.