Comencen de nou les Músiques de Butxaca. I aquesta és una edició especia. Especial perquè fa vint anys, per allà el 1997, començaven els concerts i ja no s’han aturat (i que duri!).
Tot l’extens equip de les Músiques han programat per aquesta edició dos primers concerts pel record i per la celebració. Començaven aquest divendres amb el retorn d’Après Minuit, la banda del canadenc Cece Giannotti, i continuarà el dia 24 de març amb el també retorn dels enyorats Princess Of Time, la banda de Jazz i Funk, cosmopolites i elegants que ho va iniciar tot al febrer del 97, els que van fer el primer concert de tots. Es dóna la circumstància que les Princes es van dissoldre com a formació fa uns anys i es retrobaran especialment per l’ocasió. Una oportunitat realment única per gaudir i pel record el proper 24 de març. Jo no m’ho perdria…
Però bé, avui no toca parlar dels que ha de venir, sinó de la magnifica nit de música i energia que ens van regalar els Après Minuti el divendres passat. El Cece i els seus varen tornar a Igualada amb tota la força i tota la intensitat a la que ens tenen acostumats. ¿Com explicar la música del Cece, cantant de veu especial, guitarrista magnífic i preciosista, compositor riquíssim, productor, autor de no poques de les músiques dels anuncis que hem vist a la tele en els darrers anys…? Si ja l’heu vist en altres ocasions, poca cosa podré afegir al que ja heu constatat. Si encara no el coneixeu, serà difícil que us ho pugui dibuixar correctament… Busqueu-los a les plataformes o les webs https://www.apresminuit.cat/ i http://www.cecegiannotti.com/ i escolteu, escolteu..
De debò que va ser un concert especial, molt bo. Intens i lluminós, especial, ple de matisos i de gir. Es noten els anys de feina de tots plegats (l’incombustible Andreu Chaparro a la bateria, sempre amb el Cece, aportant el toc just i precís al ritme de les cançons, efectiu i precís com pocs; el Matias Míguez, al baix, que té un posat de com qui passa per allà per casualitat i com si tot plegat no anés amb ell, però hi és, a fe de déu que hi és! i vesteix i repunta i omple el sotabosc de cada cançó com pocs…; el Gabriel Mastronardi als teclats, un descobriment per mi, rialler i inquiet, ple de matisos i contrapunts; i per completar el conjunt i enriquir-lo més encara, la presencia sempre imponent, sempre rica, sempre magistral del gran Joan Pau Cumellas a les harmòniques, el millor harmonicista que mai he vist, el que domina els registres i omple i remarca, i contesta, i dialoga, i enriqueix…) per mi la combinació Joan Pau Cece és de les més espectaculars que he vist en temps. Es complementen, s’enriqueixen, es motiven mútuament i el resulta és certament espectacular.
Après Minuit presentaven el seu darrer projecte Exodus to the Promise Land, “un espectacle musical que posa banda sonora al viatge llarg i esgotador que s’ha vista obligat a emprendre bona part del poble sirià”, amb cançons noves i d’altres de projectes anteriors (Dejà Voodoo, Pivot Point…), amb les composicions a les que en té acostumaments el Cece, plenes de detalls i intensitats variades, mesurades i intenses alhora (encara que sembli una contradicció, guitarreres, roqueres, mediterrànies, criolles, farcides sempre de llums, insinuadores quan toca, en anglès, en francès, en italià… i, amb la riquesa constant de les harmòniques del Joan Pau, amb tot el seu ventall riquíssim de contrapunts “bluseros”, que es capaç no tan sols d’acompanyar magníficament, sinó de convertir un instrument tant petit i que normalment passa tan desapercebut com l’harmònica, en un autèntic solista de primera categoria, sempre intens, sempre concentrat, sempre allà.
I realment haig de remarcar que el divendres els vaig veure a tots cinc especialment motivats, especialment intensos, especialment comunicadors. Ens van saber encomanar l’energia que duien i ens van fer gaudir d’una nit de les bones, de les que penses que ha valgut realment la pena deixar la comoditat del sofà per anar a gaudir d’una altra nit màgica a l’Ateneu. I en van…?
Bé! El concerts del 20è aniversari van començar d’una manera realment espectacular. Que continuí la festa!
Pep Tort
