El 31 de gener de 1999 s’inaugurava oficialment l’electrificació del ramal Martorell-Igualada de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Els trens dièsel que havien prestat el servei des de mitjans dels anys 80 quedaven retirats de la circulació, substituïts pels trens elèctrics de la sèrie 213, avui encara en servei.
Centenars d’igualadins van participar a l’acte inaugural, en el que el llavors conseller de la Generalitat, Pere Macias, i l’alcalde Josep Maria Susanna van batejar un dels cotxes amb el nom d’Igualada i els colors corporatius amb els que llavors es promocionava la ciutat.
El darrer tram de la línia en electrificar-se
L’electrificació del ramal d’Igualada arribava dècades més tard que el dels altres trams de la línia, inaugurada a finals del segle XIX. Els trams entre Sant Boi i Monistrol de Montserrat es van electrificar a cavall de les dècades dels 60 i els 70. L’electrificació de la resta de la línia de Manresa es va completar a principis dels 80.
A partir de la dècada dels anys setanta la situació financera de la companyia que gestionava l’actual línia Llobregat-Anoia era cada vegada més deficitària, fins al punt que l’Estat va assumir la gestió el 1976. Els plans de la companyia estatal Ferrocarriles de Via Estrecha (FEVE) era tancar totes les línies deficitàries, inclosa la que comunicava Martorell i Igualada. L’anunci va provocar una important mobilització per salvar el carrilet que va deixar clara la postura del territori quan la Generalitat de Catalunya va fer-se càrrec de les línies.
Des de llavors s’ha renovat la pràctica totalitat del material, les estacions i les instal·lacions, però si bé s’ha desdoblat tot el traçat metropolità, a l’Anoia amb prou feines s’han incorporat dobles vies en algunes estacions per tal de facilitar l’encreuament de circulacions. A més del temps de recorregut poc competitiu, queda pendent resoldre el pas de la línia en el seu accés a Igualada, un soterrament del que fa dècades que es parla. El soterrament va ser una promesa electoral del 2015 de Marc Castells i el llavors conseller Santi Vila. Mesos després, Castells i el successor de Vila a la conselleria de Territori, Josep Rull, van reconèixer que el projecte no estava sobre la taula pel seu elevat cost, al voltant dels 20 milions d’euros.
