L’Anoia té 2.124 habitatges nou sense vendre. Així es desprén d’un estudi del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que ha fet un estudi sobre el parc immobiliari que condicionarà les decisions futures en matèria d’habitatge. Al conjunt del país, hi ha prop de 80.000 vivendes noves sense vendre.

El conseller de Territori Santi VIla ha presentat l’estudi aquest dijous. Vila ha dit que el treball de camp, dut a terme amb el deganat dels Registradors de la Propietat de Catalunya, posa de manifest les «atròfies de la geografia catalana». En total hi ha 10,5 habitatges nous sense vendre per cada mil habitants si bé, per exemple, a la demarcació de Lleida aquesta xifra ascendeix a 21,4. A l’Anoia, aquest índex està entre els 15 i els 20 habitatges per cada 1.000 habitants, el que dóna una xifra de pisos nous sense vendre de 2.124.

L’aturada del sector immobiliari provocada per la crisi dels darrers anys ha comportat l’acumulació d’un important estoc de pisos de nova construcció sense vendre, segons ha considerat el Govern. En aquest sentit, Santi Vila ha afirmat que si bé fa uns anys comprar un pis era una «font de garantia i seguretat», avui dia és vist per «milers de ciutadans» com un «llast» pel seu «desenvolupament laboral i personal».

L’estudi té com a objectiu ajudar a la presa de decisions del Govern en matèria d’habitatge. Segons ha explicat el secretari d’Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, l’estudi ha posat de manifest que hi ha un «estoc desigual» a les demarcacions. Ha dit, per exemple que a nivell global hi ha 10,5 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants, si bé a Lleida aquesta xifra és de 21,4 i a Barcelona de 8,3.

Vila ha dit que un «missatge molt clar de l’estudi» és que caldrà afavorir la construcció de nous habitatges a la demarcació de Barcelona. Ha dit que podria ser que «aviat» s’esgotin els estocs, fet que podria portar a una «falta d’oferta que castigaria les butxaques dels ciutadans».

Pallars Sobirà i Segarra encapçalen el rànquing

Parlant per comarques, els estocs relatius més elevats es troben al Pallars Sobirà -amb 62,7 pisos buits per mil habitants- i la Segarra, amb 54,2. Llavors ve la Vall d’Aran amb 35,5 i la Noguera, amb 28,9. L’Anoia es troba per sota del 20.

Diferents ritmes d’absorció

Les dades d’aquest estudi fan preveure, segons el Govern, que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.

Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en una situació econòmica normalitzada.

L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diversos municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitat d’habitatge.

Municipis d’entre 5.000 i 25.000 habitants

Els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, són els que concentren el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs -superior a 100 habitatges per 1.000 habitants- es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.

Com a conclusions de l’estudi, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paral·lelament l’oferta de pisos del mercat secundari. En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior com l’Anoia, que disposen de 15 o més habitatges buits per cada 1.000 habitants.