Aquest dijous ha vist finalment la llum “Hope” la segona proposta de cor virtual de Carles Prat i Vives, compositor i tenor igualadí que ha volgut respondre a la difícil situació per la música i la cultura en plena crisi de la COVID, amb una peça que recorda l’esperança inherent en la naturalesa humana i que en els moments com l’actual, sembla que ens oblidem que hi és.
L’obra, escrita especialment per l’ocasió, i basada en el poema “Hope is the thing with feathers” d’Emily Dickinson (escriptora nord-americana del s.XIX) està composta per a quatre veus mixtes (soprano, alto, tenor i baix), i ha superat el centenar de participants d’arreu de Catalunya, i també procedents de les Illes Balears, País Basc, Andalusia i França.
La proposta, que com la primera estava oberta a tothom qui volgués participar, oferia un vídeo amb la partitura general, l’àudio i la imatge del mateix compositor dirigint, així com quatre versions amb cadascuna de les quatre veus destacades, per tal que al seguir amb auriculars per enregistrar la pròpia veu, fos més còmode pels participants. Tots els i les cantants, 117, van fer arribar el seu enregistrament de vídeo i veu, que s’han agrupat, editat i mesclat, per poder obtenir el resultat final. Daniel Prat, músic i germà del compositor, ha estat l’encarregat de la producció d’aquesta segona proposta que ja es pot veure, seguir i sentir.
En aquesta ocasió s’ha pogut comptar amb el suport de l’editorial FICTA, que és la principal editora de les obres de Carles Prat, que va posar a disposició de tots els i les cantants, la peça en PDF de manera gratuïta per facilitar la interpretació. “Hope”, així com altres peces de Prat, es poden trobar dins el catàleg de l’editorial.
La iniciativa de Cor Virtual, va sorgir, recordem, arran del confinament decretat a mitjans de març a la Conca d’Òdena i fruit de l’aturada de totes les activitats, especialment la branca cultural. Prat llançava a través de les xarxes el repte d’interpretar una peça del mateix autor, de manera col·lectiva però mitjançant l’enregistrament individual, ja que tothom estava aïllat a casa seva. Després de l’èxit i l’impacte aconseguit amb “O sacrum” amb més de 60 cantants, aquesta segona proposta ha tingut encara una major acollida i participació.
Carles Prat (1985), tenor i compositor igualadí, compagina l’activitat com a cantant professional amb la creació musical, especialment repertori coral.
