Vida a la fàbrica de Cal Vich

El passat 20 de maig va tenir lloc la primera sessió de El portal de la memòria, un projecte que pretén recollir i conservar a través de mitjans d’enregistrament audiovisual digitals, el patrimoni històric i cultural que es troba en les experiències viscudes i en els records de les persones que viuen a la Pobla de Claramunt. El projecte vol donar veu a les persones, partint de la base que tota vida és digna de ser explicada i acumula el coneixement de l’experiència. El primer objectiu del projecte va ser la fàbrica tèxtil de Cal Vich, una indústria que va estar en funcionament entre 1902 i 1975 i per on van passar centenars de poblatans i poblatanes.

L’acte va ser moderat per l’antropòleg Jep Rabell, que en forma de tertúlia va anar interpel·lant a  extreballadors i extreballadores per poder repassar diferents aspectes de la seva vida a la fàbrica. Durant més d’una hora van relatar les seves experiències Pepita Soteras, Teresa Marcual, Jaume Mercader, Montserrat Ulldemolins, Maria Soteras i Leonor Garcia. Tot i la varietat de producció tèxtil, el producte més característic que va sortir de Cal Vich foren els Pikys, uns protectors de mitges que va patentar l’empresa i que van portar el nom de la Pobla de Claramunt arreu durant dècades. Durant la sessió es van mostrar anuncis publicitaris de la firma a diaris com ABC o La Vanguardia.

Tot i el bon humor amb el que tothom recordava els seus dies a la fàbrica, alguns testimonis no amagaven la duresa de la feina. Teresa Marcual recorda que “tal com sortien de l’escola anaven a treballar”, amb 14 o 15 anys. I la primera feina que s’acostumava a fer era la que s’anomenava “fer de nano”, el que Marcual resumeix en “fer de bèstia de càrrega”. Montserrat Ulldemolins afegia que “ens tocava anar amb sacs a recollir el que havia caigut a les teixidores”. Precisament aquestes obreres eren les que més patien, segons van relatar les extreballadores, perquè el trencament accidental d’agulles era respost amb ira pels superiors. La jornada laboral, d’unes 10 hores diàries, va reduir-se a 8 després d’una vaga a principis dels anys 30.

Els primers sous -setmanals i en sobre- es corresponien amb la duresa de la postguerra i, com recorda Marcual, “no arribava ni per pagar una barra de pa d’estraperlo”. La disciplina laboral a la fàbrica no permetia parlar, però si cantar. Fins que es va instal·lar un fil musical “que només tenia una o dues cançons”, recordava una de les extreballadores. Fins l’arribada de la tecnologia, algunes treballadores utilitzaven la cançó com a estratègia per irritar als encarregats. Segons van explicar des del públic, la pròpia àvia del moderador cantava davant de l’encarregat una tonada sobre una processó “amb quatre putes i un cabró”. Aquesta i altres intervencions del públic van afegir detalls a les experiències viscudes a la fàbrica, avui abandonada, que hi ha a la carretera.

Tota aquesta informació recollida a través d’entrevistes personals i en forma de tertúlia es recolliran i s’arxivaran per tal de confeccionar un document que reculli tota aquesta informació i així anar construint la història recent del poble a partir del record, del testimoni i de l’experiència de les persones més grans del poble. La sessió completa (o un resum) es pot consultar a Youtube o al peu d’aquesta notícia.

El projecte Portal de la memòria és una iniciativa del grup PARTICIPA#volemunapoblamillor amb la voluntat de donar valor al saber i l’experiència de les persones grans i s’organitza conjuntament amb l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt.  El Portal de la memòria està obert a totes les persones que hi vulguin col·laborar fent entrevistes o transcrivint gravacions, per la qual cosa, ha posat a la disposició de les persones interessades l’adreça portaldelamemoria@gmail.com. El projecte tindrà continuïtat i més endavant es proposaran altres sessions per abordar temàtiques relacionades amb el poble.