El que fàcil de vegades no ho és tant. Una part per a cada equip. El partit va començar amb domini visitant i fruit d’això en internades per bandes i on els nostres davanters guanyaven molt bé l’esquena a la defensa local entrant a la rematada des del darrere es van aconseguir els dos primers gols. El primer de Raúl i el segon en pròpia porta en una jugada desafortunada de la defensa local.
A partir d’aquí l’equip local amb pilotes llargues que ens va fer perdre el control del partit es va anar creient que la remuntada era possible.
Però un penal transformat però Sergi gairebé acabant el primer temps, va posar novament la tranquil·litat al partit.
Tranquil·litat que es va convertir en pausa, en confiança i parsimònia, cosa que en el futbol en algunes ocasions et passa factura.
Al contrari que l’equip local lluny de donar el partit per perdut no tiro la tovallola i fruit d’això al minut dos després de treure un córner en curt va posar el 1-3 al marcador.
Però novament Raúl cinc minuts més tard el nostre golejador, va posar el 1-4 al marcador.
Encara a sense els nostres novament donaven ales a l’equip local després d’una falta a la vora de l’àrea que Kiku aclareix i es troba amb fins a tres jugadors del Cabrera a la rematada i cap dels nostres.
Només un minut més tard Sufi llança una falta directa a on el porter no podia arribar i transforma el 2-5 a falta de deu minuts per al final.
L’Cabrera un equip lluitador i mai lliurat continuava en allau i fruit d’això a falta de cinc minuts mitjançant un penal aconseguia el definitiu 3-5 i aconseguia maquillar el marcador després del seu gran esforç i lluita constant durant tot el partit.
Segona part que ens serveix per anar millorant i seguir treballant dia a dia.
Queda molt camí, però el més important que estem quarts en el grup més igualat dels últims any.