Maria Ender és una veterana actriu de mitjana edat que acompanyada de la seva assistent, Valentine, tira la mirada enrere per analitzar la seva vida. Recorda amb emoció els seus anys d’èxit i anhela una època en la qual tothom la volia i reconeixia. Però aquell temps ja va passar i ara és una actriu que s’apropa al final de la seva carrera. L’enveja s’apoderarà d’ella quan conegui la Jo-Ann, una jove promesa que interpretarà el paper que la va llançar a la fama.

Assayas planteja en “Viatge a Sils Maria” un sofisticat i múltiple joc de miralls. El primer, i més important, és el que estableixen Maria i Valentine amb els dos personatges de l’obra que 20 anys abans van portar a la veterana actriu a la fama. La diferència, però, és que ara a la Maria li toca fer un altre paper totalment oposat: si abans era la joveneta innocent, ara serà la veterana companya de discussions. Les escenes dels assajos entre ambdues són altament poderoses i eleven la pel·lícula a les seves cotes màximes de magnetisme. De fet, l’ambigua i estranya relació entre totes dues dones (diguem-ho ja: estan les dues magnífiques) és el pilar en el qual se sosté la narració. Però hi ha molts altres temes dels quals parla: la fama i la seva fragilitat; la necessitat de veure’s reflectit en un altre per prendre consciència de qui som; les lluites subterrànies que es lliuren al món del cinema; o, fins i tot, del poder del paisatge (els núvols, les muntanyes) sobre els estats d’ànim dels éssers humans.

Però, per sobre de tot, l’assumpte essencial de la pel·lícula no és un altre que el pas del temps i les seves conseqüències. Un assumpte al que el director francès sap treure molt partit.

infoanoia.cat sorteja dues entrades entre els seus lectors. Per optar-hi només cal escriure un correu a redaccio@anoia.wn03.thegecocompany.com.