Montesó es pregunta si, «a causa de la negligència de tots els hidrants que no funcionaven, l’incendi hagués pogut resultar devastador o de conseqüències tràgiques», sobretot pel clima mediterrani, però també per l’abandonament de terres agrícoles durant dècades i el canvi demostrat en el règim de pluges i de temperatures, que ha augmentat en gran manera la vulnerabilitat i el risc d’incendi.
Unió de Pagesos reconeix la tasca dels Bombers, però recorda que els pagesos que viuen al territori «són els primers vigilants, els primers que detecten els inicis dels incendis, els primers que n’avisen, els que millor coneixen els camins per arribar als indrets… i els primers que actuen», tot i que mai s’esmenten als mitjans de comunicació.
A més, compleixen normatives exigents respecte les mesures de prevenció, material, actuació etc. Concretament, en situacions d’alt risc d’incendi, per realitzar les tasques agrícoles amb recol·lectora de cereal, picadora de palla o embaladora, tenen l’obligació de disposar d’un mínim de quatre aparells extintors d’escuma amb base d’aigua amb un mínim de 6 kg de capacitat; les corresponents motxilles extintores de capacitat mínima de 12 litres d’aigua; extintors ABC contra el foc de la màquina; telèfon mòbil o emissora de banda de 80 MHz.
Més enllà del compliment d’aquestes i altres obligacions i recomanacions, els pagesos i altres voluntaris, han constituït les Associacions de Defensa Forestal (ADF), amb les quals, de manera altruista, s’organitzen i actuen de forma determinant davant els incendis. Però Unió de Pagesos lamenta que de res servirà tot això si no s’obliga a la resta de ciutadans a complir amb el que els toca. En aquest sentit, consideren que «el fet ocorregut al polígon “sense aigua” s’ha de sancionar, i servir com a precedent per a que cap altre polígon industrial tingui aquesta deixadesa davant una realitat tant dura. El mateix podem dir de la resta d’ocupants del territori: ajuntaments, habitants d’urbanitzacions emboscades, propietaris absents, etc».