El Grup d’Estudi i Tractament de l’Autolesió (GRETA) porta des del 2016 monitoritzant i estudiant en primera línia les autolesions de joves. Compten amb la col·laboració de professionals de diferents hospitals catalans -el Clínic, Sant Pau, Sant Joan de Déu, Parc Taulí, Mútua de Terrassa, Althaia Manresa i el Consorci Sanitari de l’Anoia. Des de llavors les dades són “preocupants”, diuen. Calculen que prop d’un 30% dels joves a Catalunya ho han fet algun cop i reclamen accions “urgents i coordinades” per fer front a un problema “que no és aïllat ni un fenomen transitori”. “És una crisis de salut pública que requereix una resposta urgent i coordinada”, afirmen.
Calculen que cada any hi ha 14 milions de casos d’autolesió a tot el mon i que aproximadament un 15% de joves s’han autolesionat en algun moment de la seva vida. És un problema creixent, diuen, que afecta milions de famílies. A Catalunya la proporció se situa en un 30% de joves que ho han fet algun cop, una situació “alarmant” que s’equipara a la d’altres països com el Regne Unit amb un 32%. A altres punts com EUA i Austràlia els casos també han augmentat.
El comunicat l’han donat a conèixer després de la publicació d’un grup d’experts internacionals sobre aquest tema a la revista ‘The Lancet’ (The Lancet Comission on Self-Harm) on han vist com molts dels aspectes que tracten coincideix amb les seves valoracions i observacions. Així per exemple han detectat que afecta de forma “desproporcionada” les noies joves, que concentren la majoria dels casos. Parlen de diferents perfils: des de persones amb dificultats emocionals importants amb risc elevat de desenvolupar problemes de salut mental o pensaments suïcides a d’altres que ho fan com un mecanisme de malestar temporal que no arribaran a aquests nivells de gravetat. Admeten que no hi ha una única resposta del per què ho fan, però sí que hi veuen un element comú: un alleujament del malestar emocional.
Per això demanen potenciar els factors de “protecció i resiliència” com ara la xarxa familiar i comunitària que juguen un paper de protecció “clau”. En aquest sentit, defensen que cal afrontar el problema més enllà dels tractaments individuals i buscar la implicació de tota la comunitat.
Tractaments que no estan a l’abast de tothom
L’estudi subratlla alguns avenços importants amb alguns tractaments, com ara l’anomenada Teràpia Dialèctica Conductual (DBT). Denuncien, però, són tractaments amb un accés limitat. Per això, el grup GRETA treballa en l’adaptació d’aquestes intervencions psicològiques en formats digitals i ho fan amb el suport de la Fundació La Marató de TV3. L’objectiu és aconseguir tractaments més accessibles per als joves i famílies i aprofitar la digitalització en aquest procés.
Ara bé, també alerten que les xarxes socials són espais on es propaguen les autolesions de forma “alarmant”. Segons els investigadors, no només amplifiquen les conductes sinó que, la falta de control, fa que hi hagi un “accés descontrolat de contingut perjudicial”. Davant aquest fet, una de les principals recomanacions que fan és que s’aprovi una normativa “clara” amb urgència per regular el contingut de les autolesions a les xarxes socials. Altres demandes que fan són reforçar la formació dels professionals de la salut mental i desenvolupar sistemes de prevenció per identificar casos abans que siguin greus, entre d’altres.
“Des de Catalunya tenim l’oportunitat de liderar la resposta a aquesta crisi”, diuen, amb accions concretes. “Fa deu anys que estem investigant i amb una experiència clínica reconeguda internacionalment”. Alerten que tres de cada deu joves catalanes podrien estar-se autolesionant i conclouen: “No ens podem permetre que aquests números segueixin creixent”.
ACN
