Anoia, el punt d’origen de la moda presenta un ampli relat que arrenca amb els inicis de l’activitat drapera al segle XII i el seu desenvolupament fins a l’arribada de les indianes, al segle XVIII, moment en què Igualada esdevé un dels pilars de la indústria cotonera catalana. A partir d’aquí aprofundeix en els canvis que van esdevenint-se amb la incorporació de l’energia del vapor, l’arribada del ferrocarril i el creixement del nombre de mà d’obra i, en conseqüència, de la població i la ciutat. És en aquest context quan, a finals del segle XIX, s’inicia la fabricació de gènere de punt, que anirà arrelant fins a comptar, el 1937, amb 20 fàbriques. El seu desenvolupament durant les dècades dels ‘40, ‘50 i ‘60 del segle XX fa que s’arribin a comptabilitzar cent sis empreses el 1960. Malgrat el retard respecte Europa, la indústria del gènere de punt local demostra una gran versatilitat i adequació que, als anys ‘70, la porta a obrir-se al món i a consolidar-se en els terrenys de la creativitat, el disseny i l’alta qualitat. El 1984 s’assoleix el rècord d’empreses.
Però la inevitable internacionalització comporta que algunes companyies siguin comprades per multinacionals, mentre altres es modernitzen tecnològicament o es deslocalitzen i, a finals dels anys ’90, n’acaben tancant un nombre significatiu. Però al llarg dels anys següents, la tasca de modernització i reorganització duta a terme per les indústries que han aguantat l’envestida i per agrupacions i fundacions com FAGEPI i Fitex, fan que aquest sector, a l’Anoia, sigui considerat com un dels grups d’empreses fabricants de gènere de punt més important de l’Estat Espanyol i líder en fabricació d’articles de gènere de punt exterior. En l’actualitat, Igualada és considerada el backstage de la moda gràcies al domini de tots els processos, del disseny, la logística i la tecnologia i al coneixement acumulat per la gran tradició industrial.
Aquesta mostra suposa un primer pas de la recuperació del passat tèxtil d’Igualada i la comarca de l’Anoia, atenent a la informació de què es disposa actualment i es pretén conscienciar de la necessitat de col·laboració de tothom per poder continuar la recerca.
Tant l’Arxiu Comarcal com el Museu de la Pell comparteixen el mateix objectiu: esdevenir els canals de materialització de la memòria col·lectiva. Recuperar, preservar, conservar i difondre documentació i materials del passat han de servir per revisar la pròpia història. Només així es podrà conèixer una activitat econòmica que va arribar a esdevenir un referent internacional de la ciutat d’Igualada. L’èxit serà obrir portes perquè les noves generacions coneguin com s’ha construït la seva cultura.