Amb aquest acte es feia pública l’ocupació d’aquest espai (ocupat tres dies abans) protagonitzada per una trentena de joves “implicades en el teixit associatiu” que pretenen “construir un punt de trobada que dinamitzi socialment i cultural la ciutat d’Igualada”, tal com expliquen en el full volant que van repartir entre els assistents i el veïnat en aquell mateix moment. El projecte, que pretén oferir una programació estable d’activitats socioculturals, de trobada d’entitats, i de locals d’assaig per a grups musicals, havia estat prèviament proposat al Departament de Joventut de l’Ajuntament igualadí. Segons expliquen, des del consistori “no ens van voler cedir cap espai” tot i que “es tracta d’un projecte obert a tot el jovent” i on l’única premissa, diuen, “era que la gestió anés a càrrec d’una assemblea juvenil on tothom hi tingués cabuda”.
El col·lectiu impulsor justifica l’ocupació de les piscines del Casal ja que “fa anys que es troben en desús i no està previst fer-hi res”, i, a més, “no s’afecta cap particular”, ja que la propietat recau, segueixen, dividida en tres parròquies d’Igualada. Aquest edifici de propietat eclesial, afirmen, es troba afectat urbanísticament pel projecte d’ampliació del carrer Sant Josep, projecte que “no creiem que es faci en els temps que corren, ja que l’Ajuntament encara no és ni titular dels terrenys”. Per això, i davant “l’existència de més de 2.000 habitatges buits a Igualada”, els joves van optar per ocupar l’edifici per satisfer les seves necessitats i alhora denunciar l’actual situació de crisi i estafa bancària.