Un any de l’incendi d’Òdena

Marc Sellarès va culminar ahir una obra irrepetible. El seu bosc de les creus ja té 1.293 creus creades a partir dels arbres que es van cremar a l’incendi d’Òdena d’ara fa un any. Tantes creus com hectàrees es van cremar. La darrera, una mica més gran, la va instal·lar ahir, el dia que feia un any d’aquell fatídic diumenge de juliol. Caporal dels Bombers de Barcelona i voluntari de l’ADF del seu poble, Sant Salvador de Guardiola, Sellarès també té temps per desenvolupar una carrera artística “on treballo sobre temes que m’afecten a la meva vida laboral i a la meva vida diària” i quan el foc va afectar part del seu poble va tenir clar “que havia de fer alguna cosa”.

La seva primera idea va ser transformar un arbre en una escultura, perquè “buscava un element en tres dimensions que pogués transmetre aquest significat de dol quan es crema un bosc al que tens vivències associades”. Després de diferents proves va concloure que la creu “era molt simple i deia moltíssim”.

Va començar amb unes quantes a Sant Salvador, però “tenia tanta força” que va decidir compartir aquest “ritual de dol” al terme municipal del Bruc. Quan en va tenir 200 encara va voler fer-ho més gran. I així, fins al més d’un miler de creus que estan estratègicament situades perquè siguin vistes des de la carretera BP-1101, la que comunica el coll de Can Massana del Bruc amb Sant Salvador de Guardiola. Les creus s’erigeixen sobre els malmesos troncs de dos turons. Des de dalt, a una banda Montserrat, i a l’altra el desolador paisatge que va deixar l’incendi. Entre les creus apareixen l’únic que el foc no va poder destruir, dues cabanes de pedra seca.

La imatge icònica no va trigar a estendre’s com la pólvora, fins arribar a les pàgines de diaris de tot el món. I d’aquest ressò, Sellarès en comença a recollir fruits. Tot i que ha rebut desenes de missatges i propostes d’arreu del món, no es deixa emportar i té clar que “no puc caure en l’error ara de només fer això”. Però si que contribuirà a “aprofitar el poder de conscienciació que té aquesta obra” allà on sigui necessari. De fet, Sellarès treballa amb la possibilitat de dirigir una instal·lació similar a Sudamèrica com a eina per conscienciar la ciutadania sobre un la crema de boscos tropicals com a mètode per extreure fusta.

Un any després

Tres quartes parts de les hectàrees cremades ara fa un any eren de massa forestal i el foc va afectar cinc municipis: el Bruc, Òdena i Castellolí, a l’Anoia, i Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola, al Bages. Va ser el pitjor incendi viscut a la comarca de l’Anoia en les últimes tres dècades, des del que va afectar la Serra de Rubió el 1986. I encara podia haver estat més greu si no arriba a ser per la implicació en les tasques d’extinció de Bombers, Agents Rurals i veïns durant les primeres hores de l’incendi.

Sobre l’origen del foc la tarda de diumenge, s’ha especulat molt i es va generar una gran polèmica des del primer moment, ja que es va acusar un pagès de la zona de provocar-lo amb una espurna mentre estava fent treballs agrícoles. Mesos després, al novembre, el jutge va arxivar la causa contra aquest pagès per falta de proves. Aquella primera tarda el foc va avançar amb molta virulència i no es va poder controlar fins dos dies més tard i encara va caldre un tercer per extingir el foc.

Un any després, aquella tragèdia segueix present a la vida de la població dels municipis afectats, que van veure destruïda una part del seu entorn natural. Però l’incendi també ha servit per conscienciar sobre els riscos al bosc i millorar les condicions de prevenció i lluita contra els incendis.

Un exemple és l’actuació sobre la bassa que hi ha a Òdena i que, arran del foc de l’any passat, es va veure que tenia una canonada d’entrada d’aigua massa petita per la quantitat de dotacions aèries que s’abastien allà. Per això, amb una part de les ajudes arribades de la Diputació es treballa per millorar-la i que sigui més efectiva en cas d’un nou incendi.

No és la única mesura que es vol enllestir en matèria de prevenció, ja que, de cara a la propera primavera es preveu fer una aclarida que permeti una recuperació ordenada de la massa forestal. “Es vol evitar que creixi com una zona intransitable i que sigui un polvorí de cara al futur”, explica l’alcalde d’Òdena, Francesc Guisado que també posa en valor l’actitud dels propietaris forestals, que al seu parer “han trencat files per no treure un profit econòmic immediat i permetre que es faci la neteja ara. Tothom està treballant plegat”. 

Sant Salvador de Guardiola enllesteix un pla de prevenció d’incendis

Carmina Oliveras / TLB

Sant Salvador de Guardiola ja té llest el seu primer Pla Municipal de Prevenció d’Incendis, un document marc que acaba de veure la llum amb l’objectiu de blindar el poble davant un futurible incendi.

L’alcalde, Albert Miralda, explica que el desencadenant del pla va ser l’incendi d’Òdena de l’any passat, que va afectar la urbanització de Ca L’Esteve: “Un foc com aquest fa que t’adonis que la prevenció és millor que l’extinció, i que la feina s’ha de fer a l’hivern”. “Som realistes i sabem que la climatologia que tenim” en un municipi que “consta d’onze nuclis de població diferents” –la majoria enmig de massa forestal– “pot fer que tornem a tenir capítols de crisi com el de l’any passat”.

El pla acaba de sortir de forn “després d’una feinada” i ara afronten la part més important: “cal executar-lo i buscar finançament per a poder-ho fer”. Els veïns, de moment, hi han donat el seu vistiplau: “La seva resposta ha estat positiva; es prima la seva seguretat”.

En aquesta línia, l’Ajuntament posarà a disposició dels veïns un servei de recollida i tractament del brancatge per fomentar la neteja de les parcel·les forestals. I s’han marcat com a preferents diverses zones on la implementació de franges de protecció són “prioritàries”: urbanitzacions, masies i cases que estan construïdes en sòl forestal. També es preveu posar en marxa un sistema de vigilància periòdica de sòl agrícola, dels camps abandonats i dels que estan en guaret.

Entre les mesures del pla també hi apareix la de dotar el poble de provisions necessàries en cas de confinament o evacuació de la població. Miralda ha explicat que han estat estudiant “tot aquells útils que no teníem i que ens va fer falta durant l’incendi d’Òdena per llistar-los, comprar-los i emmagatzemar-los; cal estar preparats”, conclou.