La propera sessió de ‘Pantalla Oberta’ serà el dijous 25 de juny a la Sala de Socis de l’Ateneu Igualadí a les 20h. En aquesta ocasió es projectarà la comèdia britànica ‘Turistas’ de Ben Wheatley. Aquesta serà la darrera sessió fins al setembre.

Ara que s’acosten temps de relax, d’esbarjo, de viatges,…. sentirem repetits vocables com vacances, platja, muntanya, turistes,…. Nosaltres ens agafem a aquest darrer per tancar la temporada fins el setembre i us proposem aquesta esbojarrada comèdia britànica, però amb certs tics de reflexió prou amargs, que és Turistas. I és que un dels punts que va sorprendre del film és la capacitat d’explicar una història romàntica –extrema i ensangonada- amb un to líric d’enamorats, per a mica en mica, aquesta sàtira implacable, ennegrir-se moment a moment. La tercera pel.lícula de Ben Wheatley beu de la millor tradició de la comèdia britànica, movent-se en la tènue línia que separa l’horror de la riallada. Aquella capacitat de planificar un assassinat de manera cruel a la vegada que divertida i grotesca, que ens podria remuntar a les millors comèdies negres britàniques com El quintet de la mort (1955), i que fa que ens empassem la preparació i execució d’un crim amb un somriure –culpable?- entaforat a la nostra cara. Potser, Turistas, doncs, és una excusa per retratar allò més obscur, per parlar de la desconfiança de l’amor, de la misèria, del tedi moral que afecta a unes classes colpejades pel ‘post-tatcherisme’. Turistas, és també, però, una reflexió sobre la violència en la nostra societat i la violència en el cinema, que sempre d’una manera o altra, l’ha acompanyat, sobretot en la història del cinema contemporani (ja sigui des de l’os que recull el mico a 2001, una odissea en el espacio com element fundacional de l’acte violent, fins les parelles fatals que han circulat per les rutes de la transgressió autodestructiva com les de Asesinos natos, El demonio de las armas, Los asesinos de la luna de miel, o Malas tierras, per posar un exemple).

El guió és obra dels dos intèrprets principals, Alice Lowe i Richard Glover, còmics de dilatada trajectòria que van crear Turistas com una peça per representar en clubs de comèdia, abans de creuar-se amb Ben Wheatley. En mans del director, aquesta personatges viatgers que acaronen tant l’exclusió laboral com la social, l’afectiva com la sexual,… es converteixen en la versió espellifada dels Bonnie i Clide, d’aquest segle XXI. En definitiva, una comèdia inequívocament britànica, negra, negríssima, diria jo, i que va molt més enllà del tè i les pastes o dels fish and chips de costum (potser amb un regust de Mike Leigh, en tot cas, bastant ‘gamberro’) i que versa sobre una parella d’assassins que aprenen a ser-ho mentre passen unes vacances de càmping i caravana sota el sol –i les boires- de Yorkshire.