Després de 71 dies ingressat a la Unitat de Cures Intensives (UCI), el dia 23 de maig el Paco va poder sortir a la terrassa de l’Hospital Universitari d’Igualada, veure la llum del sol, unes vistes ben diferents a les de les parets i pantalles de la UCI i, el més important, es va poder reunir amb el seu net, que feia més de dos mesos que no veia ja que actualment a la UCI no està permesa l’entrada de menors d’edat.
Darrere d’una acció com aquesta hi havia setmanes de preparació de tot el personal mèdic i assistencial de la unitat perquè el fet de traslladar el pacient a l’exterior no suposés cap risc pel seu estat de salut i pogués seguir monitoritzat en tot moment. Tot l’equip sanitari que assisteix diàriament el pacient (metges, infermeres, tècnics Tcai, portalliteres, fisioterapeutes, etc.) es van implicar per treballar coordinadament en un engranatge minuciosament planificat. Després de l’èxit d’aquesta experiència, des del 23 de maig s’ha repetit amb el mateix pacient en diverses ocasions més. En tots els casos l’estat anímic del pacient ha millorat i es mostra més comunicatiu i alegre amb el personal sanitari.
Els pacients que estan ingressats en una unitat de cures intensives durant molt temps passen per diferents etapes a nivell cognitiu i emocional a causa de la gravetat de les patologies que pateixen i també pel fet d’estar aïllats dels seus éssers estimats. Passar molts dies en una habitació tancada, amb un camp de visió limitat al sostre, les parets i la maquinària que els monitoritza i el soroll de les alarmes que no paren de sonar pot agreujar el seu estat de salut.
La supervisora de l’UCI de l’Hospital Universitari d’Igualada, Montse Santacana, explica que poder treure un pacient a l’exterior va ser una experiència molt emotiva tant per al pacient com per tot l’equip de sanitaris: “el Paco portava molts dies ingressat a la nostra unitat, tancat entre quatre parets, sense que li toqués l’aire ni poder notar la llum del sol a la cara i sense poder abraçar la seva família, i el moment que el net va pujar al llit i el va abraçar va ser molt especial per a tothom”. Santacana també remarca que “per a ell va ser un estímul molt important de curació i ganes de seguir lluitant”. Les fotos d’aquell dia ara estan penjades a les parets del seu box de l’UCI on les pot veure només obrint els ulls.
Només hi ha un precedent d’una acció similar a Igualada; l’any 2021 es va treure a l’exterior en una ocasió un malalt de COVID perquè pogués veure el seu fill menor d’edat, però es va tractar d’una acció puntual i un acte íntim que no es va difondre. En aquest cas, però l’acció té caràcter de prova pilot i forma part d’un projecte de l’Hospital Universitari d’Igualada d’“humanització” de la UCI, que vol convertir aquesta unitat en un espai més amable i humà per a pacients, familiars i els professionals que hi treballen. L’objectiu, doncs, és poder repetir actuacions similars per als pacients que han d’estar llargues temporades ingressats a l’UCI.
