Martí Gironell torna a l’univers de la novel·la per rescatar un nou capítol desconegut de la història de Catalunya: l’espoli que van patir a principis del segle XX les pintures romàniques que custodiaven des de feia segles les esglésies del Pallars i la Vall de Boí. La novel·la titulada, ‘Strappo’ (Edicions B), manlleva el títol de la tècnica que es va utilitzar per extreure els murals de Santa Maria de Mur el 1919, avui exhibides al Museu de Belles Arts de Boston. 

És precisament aquest l’episodi el que li va despertar fa cinc anys l’interès per escriure la novel·la. «‘Strappo’ és una paràbola moral que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país». Publicat per Ediciones B ‘Strappo’, és disponible tant en català com en castellà. 

ARGUMENT

L’estiu del 1919 Franco Steffanoni aplica la tècnica de l’strappo per arrencar uns murals de més de mil anys d’antiguitat a Santa Maria de Mur. L’encàrrec li ha fet un antiquari, Ignacio Pollak, per ordre d’un industrial, amant de l’art, Lluís Plandiura. Així comença l’espoli de l’art romànic a mans de personatges sense escrúpols. Els tresors que contenen les esglésies del Pallars i la vall de Boí no estan emparades per cap legislació que els protegeixi, per això pateixen robatoris i espolis entre vendes clandestines, enganys i mitges veritats. Joaquim Folch i Torres, des de Barcelona, i en Ton de Cal Soldat, des del Pallars, lluitaran per evitar el que s’ha convertit en un dilema: arrencar per conservar o per negociar.
Strappo retrata la tenacitat d’uns i la cobdícia d’altres per aconseguir els tresors que guardaven les esglésies, que abans ningú no valorava i que ara són patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO.

L’AUTOR

Martí Gironell Gamero (Besalú, 1971) és llicenciat en periodisme i en literatura anglesa. Actualment treballa en el servei d’informatius de TV3 i col·labora al diari El Punt Avui. Entre els seus llibres publicats destaca El pont dels jueus (2007), que ha venut més de cent mil exemplars i ha estat traduït a diversos idiomes. La seva següent novel·la, La venjança del bandoler, va guanyar el premi Néstor Luján de Novel·la Històrica a 2008. L’arqueòleg (2011) es va situar immediatament després de la seva publicació en les llistes de més venuts. L’últim abat (2012) ho va confirmar com un reconegut autor i best seller al nostre país. Amb El primer heroi Gironell fa un salt en la seva carrera i es posiciona com un dels autors de referència de la novel·la històrica i una veu fonamental de la narrativa contemporània del nostre país.