Què pot passar si de sobte es troben el dia i la nit? El sol veu les coses clares com la llum del dia, però a la lluna ningú no s’atreveix a enganyar-la… Així que, junts, s’explicaran una pila d’històries! Totes elles divertides i alegres com el dia, però tendres i sinceres com la nit. Un noi despistat però amb molta empenta, uns pirates de terra endins, una princesa enredaire i una pila de bestieses i animalades! Tot plegat, amb dos narradors molt especials. I el Sol i la Lluna girant al voltant d’un món cada dia més curiós.
A l’espectacle gaudirem d’una cançó fresca i divertida: Vull un animal de companyia. Pere Pruna és un conte explicat amb titelles on, un noi que s’ho agafa tot al peu de la lletra, troba una solució matemàtica als problemes dels seus veïns. Amb l’ajuda de la imaginació, dos amics aniran en busca del tresor més important del món i, és clar, trobaran l’amistat. Casum la mar salada és un conte amb llum negra. Un manyà ajuda La princesa de la torre a trobar el seu príncep blau fent servir enigmes, enginys i enganyifes. La imaginació a vegades ens fa males passades, com a La bèstia. En aquesta història tothom està preparat per anar a caçar una bèstia terrible anomenada Tangarsan.
Clara Gavaldà i Joan Cirera han escrit aquest espectacle i en són els seus intèrprets. La música és de David Moreno, i Paula Crespo és la dissenyadora de la il·luminació. L’escenografia és d’Empie i les il·lustracions de Subi. Carme Solà i Pilar Guiteras han tingut cura del vestuari.
LA COMPANYIA SGRATTA
Clara Gavaldà Guiteras (Avinyó 1974), ja des de ben petita ha participat en diversos muntatges amateurs i encara ara no ho ha deixat, ja que participa de forma regular als muntatges del Grup de Teatre d’Avinyó. A partir de 1997 entra a la companyia Nets i Polits, la filial infantil de la companyia de teatre de carrer Gog i Magog, on feia d’animadora, actriu i xanquera en els espectacles Animalció (1996), Spum! (1998) i diversos muntatges a mida. Seguidament amb deParranda presenten Nem de parranda (2000), Banquet d’històries (2000), Tela Marinera (2002), El Regal de la princesa (2004). A partir d’aquest moment es dedica a fer de rondallaire explicant contes en biblioteques, escoles i treballant per a editorials. Al llarg d’aquests anys també ha impartit cursos de narració de contes i ha rebut classes de formació musical.
Joan Cirera Pintó (Manresa 1976) després de participar en diversos muntatges amateurs i de fer alguns cursos de teatre, decideix que això de fer teatre no està fet per a ell i es posa a estudiar imatge i so amb la idea de ser tècnic. A partir d’aquí passa a estar del 1997 al 2000 a la companyia Nets i Polits, la filial infantil de la companyia de teatre de carrer Gog i Magog, on a més de portar la part tècnica també feia d’animador i xanquer en els espectacles Animalció (1996), Spum! (1998) i diversos muntatges a mida. Seguidament comença a fer ‘hores del conte’ a biblioteques i amb deParranda presenten Nem de parranda (2000), Banquet d’històries (2000), Tela Marinera (2002), El Regal de la princesa (2004), El Sarau (2005), Cacau de contes (2006), Revetlla (2008), Guirigall (2009) i la reposició de Banquet d’històries (2011).