L’acció es situa la nit del 18 d’agost de 2013, quan el cometa Rose va creuar el cel de la ciutat de Barcelona oferint un espectacle únic que no tornarà a repetir-se fins d’aquí varis segles. A cau d’orella o a viva veu, encara germinant o a punt de pansir-se, aquesta mateixa nit va haver-hi 567 històries d’amor; la pel·lícula n’explica 6.
Que en els temps que corren una pel·lícula no s’avergonyeixi de parlar d’amor, ja és un punt al seu favor. El segon i definitu el posa el talent del seu jove director, Dani de la Orden (apunteu-vos el nom perquè en sentireu a parlar). Sis històries. Sis maneres diferents d’entendre l’amor, barrejades amb un hàbil muntatge que fa que quan te n’estan explicant una ja tinguis ganes de saber com els va a d’altres personatges: si continuaran junts, si ho hauran deixat estar…
Barcelona, nit d’estiu té la frescor i l’empenta pròpies del jove equip que l’ha filmada i és realment fàcil i agraït deixar-se atrapar per la pel·lícula i les seves petites/grans històries. La proposta d’un director de vint-i-tants anys que ha convertit una cançó de Joan Dausà, Jo mai mai, en una comèdia, i que hi ha posat tant d’esforç i ganes al darrere, amb tota aquesta colla de personatges propers i creïbles, que es mereix un aplaudiment. Una pel·lícula delicada i detallista, de bon rotllo, que aconsegueix col·locar un somriure plàcid a la cara de l’espectador.
Podeu veure el trailer en aquest enllaç.