Amagats entre arbustos i esbarzers, ubicats en marges de la carretera o entre camps de cereals, l’Alta Segarra compta amb desenes de ceps antics que són testimoni del passat vitivinícola de la zona. Fa cinc anys es va engegar un projecte de recuperació de les vinyes antigues per preservar-les i donar-les a conèixer. En aquest temps, s’han documentat 200 ceps en 88 ubicacions diferents. El treball, impulsat per un grup de ciutadans, compta amb el suport de l’INCAVI, que s’encarrega de mostrejar les varietats de vinya. Fins ara, han analitzat unes 40 mostres, cinc de les quals són desconegudes i «úniques» de la zona, ja que no s’han trobat en cap base de dades. Els resultats es donaran a conèixer en una jornada a Calaf el 19 de juny.

Pere Tardà, responsable de l’empresa Cat Patrimoni i impulsor de la iniciativa Vinyes Antigues de l’Alta Segarra, fa cada dia el trajecte entre Igualada i Calaf. Un dia de fa cinc anys va decidir aturar-se a peu de carretera, a prop del nucli de Sant Pere Desvim (Veciana), perquè feia dies que li semblava veure pàmpols (fulles) de vinya amagats entre arbustos i esbarzers. Tardà estava segur que aquest no era un cas aïllat i creia que n’hi podia haver molts més. En aquests cinc anys, ja se n’han documental 200.

En declaracions a l’ACN, Tardà explica que aquesta setmana han registrat la 88a localització al terme de Veciana. En concret, els ceps s’han trobat a 14 termes municipals de 4 comarques diferents -Anoia, Bages, Solsonès i Segarra-. Per a cada localització, elaboren una fitxa amb diversos paràmetres com el número i el nom, la georeferenciació, un registre fotogràfic i l’estat i el nombre de ceps. De fet, Tardà explica que el procés de documentació el fan «com si es tractés d’un jaciment arqueològic i un bé patrimonial». «Nosaltres l’anomenem arqueologia verda perquè molts dels ceps tenen més de 100 anys, però amb l’avantatge que estan vius», ha destacat.

Conèixer el passat per afrontar els reptes del futur de la vinya davant del canvi climàtic

En el projecte de recuperació dels ceps antics també hi participa l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), que s’encarrega de fer els mostrejos dels pàmpols de vinya. La responsable d’assessorament i desenvolupament vitícola de l’INCAVI, Carme Domingo, ha explicat que a través d’aquests anàlisis volen determinar quina varietat de raïm hi ha en aquell cep i també recuperar-ne el nom. De la quarantena de mostres analitzades fins ara, Domingo ha detallat que han localitzat varietats com el trobat o la cuatendra, però també una varietat històrica, la heben,  que és la «progenitora» de moltes varietats més actuals com el macabeu i el xarel·lo. «Això ens va emocionar des del primer dia», reconeix.

Una de les sorpreses que han tingut durant el procés de documentació és que, de les 40 mostres analitzades, un total de cinc són desconegudes i, per tant, es consideren varietats «úniques» de la zona. Domingo explica que les mostres les comparen amb les bases de dades que tenen a la seva disposició com són la pròpia base de dades de l’INCAVI, la més important de l’Estat que està a Madrid i la col·lecció de referència mundial ubicada al sud de França. Per la invesitgadora de l’INCAVI això és indicatiu que a l’Alta Segarra «hi ha un patrimoni genètic antic molt interessant».

Aquests anàlisis, però, no només serveixen per documentar i posar nom a les varietats, sinó que també són una eina per afrontar els reptes de futur de la vinya. Domingo explica que en aquests moments la vinya es troba en una situació de «canvis molt extrems». El fet de localitzar varietats antigues que són més tardanes i de cicle més llarg «pot ser un benefici» perquè «les altes temperatures afecten molt a la vinya, que és molt sensible al canvi climàtic i això fa que maduri molt ràpid».

El tipus de cultiu de vinya que es feia a la zona de l’Alta Segarra també serveix d’exemple per una viticultura més sostenible. Domingo explica que s’està veient que el cultiu intensiu de vinya «afavoreix el desenvolupament de fongs» i, en canvi, apostar per un paisatge mosaic en què els ceps estiguin més separats i entremig hi puguin proliferar plantes o altres cultius «pot ajudar a fer una viticultura més sostenible i a combatre les plagues».

Una vinya museu que acollirà les varietats dels ceps antics

Un dels projectes que s’està desenvolupant en aquests moments és la creació d’una vinya museu al nucli de Conill (Pujalt) que vol ser una mostra de les diferents varietats dels ceps antics que s’han localitzat a l’Alta Segarra. De moment, s’han plantat 234 ceps repartits en 26 illes de 9 ceps cadascuna. A cada illa s’empeltarà una sola varietat de vinya. La idea és, segons ha explicat Tardà, «preservar la genètica dels ceps antics, ja que aquesta serà una vinya segura». L’expert ha dit que els ceps antics que hi ha repartits pels marges «poden acabar desapareixent».

També pretenen que sigui un espai de preservació de la memòria històrica i de divulgació del passat vitivinícola de la zona: «Volem que la gent vingui aquí i visiti la vinya lliurement». D’aquesta manera, cada illa de ceps estarà senyalitzada amb un faristol on hi haurà el nom de la varietat, una fotografia i la geolocalització d’on es va trobar el cep antic. L’impulsor de la iniciativa lamenta que la gent del territori ja no recorda el passat vitivinícola de la zona, tot i que en moltes cases i masies encara es conserven utensilis relacionats amb la vinya. «Volem recuperar una memòria que s’ha perdut», assegura.

El cultiu de cereals va substituir la vinya

La producció de vi a la zona de l’Alta Segarra està documentada des de molts segles enrere. De fet, l’element patrimonial i arqueològic més antic que es conserva és un sistema de producció de vi amb piques excavades a la roca que són de l’època tardoantiga i que estan situades al municipi d’Aguilar de Segarra. A partir dels segles XVII i XVIII la producció de vi es va centralitzar al voltant dels masos de la zona. Tardà explica que majoritàriament la vinya que es conreava a l’Alta Segarra no era per vendre-la ni per exportar-la sinó per al consum propi.

El sistema de plantació de la zona era el conegut com a «vinya campa», segons relata Tardà. Es tracta d’un sistema en què la distància entre les fileres de ceps és més ampla de l’habitual i, entremig, se sembrava cereal o llegum. «Al mateix tros hi tenien vinya, blat, ordi o cigrons», explica el responsable de Cat Patrimoni. Els ceps que s’han conservat es troben pels marges dels camps de cereals o amagats pel bosc. A banda dels ceps, a més, també s’han localitzat barraques de vinya, cups excavats a la roca i antics cellers en masos de la zona.

La fil·loxera va colpejar el territori a mitjans de l’última dècada del segle XIX, però això no va frenar la producció de vi als masos i cases, i es van plantar peus americans per empeltar-hi les varietats autòctones. Tot i això, a la dècada dels anys seixanta del segle passat es van arrencar les últimes vinyes que quedaven a la zona. El conreu de vinya es va substituir pel de cereal, que era menys laboriós i més productiu.

Una jornada per difondre els resultats dels estudis el 19 de juny

El dijous 19 de juny Calaf acollirà una jornada tècnica per donar a conèixer el projecte de recuperació de vinyes antigues i els resultats dels estudis que s’han fet fins ara. Entre d’altres, hi haurà les ponències de Pere Tardà, responsable del projecte Vinyes Antigues, i també Anna Puig i Carme Domingo, investigadores de l’INCAVI, que s’encarregaran de donar detalls de la caracterització de les varietats antigues que s’han localitzat a la zona.

Mar Martí / ACN